Anna Moner, Xavier Aliaga, Silvestre Vilaplana, Josep Vicent Miralles i Andreu Martín són els cinc nominats a Millor Novel·la de la 12a edició del festival VLC Negra, que se celebrarà el mes de maig al Cap i casal.
Com cada any, el certamen selecciona les millors novel·les des de l’anterior edició perquè el públic determine els guanyadors mitjançant el seu vot, en cadascuna de les categories des del 25 de març fins al 8 de maig. El resultat de la votació es revelarà el dijous 9 de maig durant la celebració del festival.
L’última novel·la d’Anna Moner, La por de la bèstia, publicada per Amsterdam, és una obra ambientada a principis del segle XX en què el Minotaure, un assassí en sèrie obsessionat de forma malaltissa pels sabors de les llàgrimes i les reaccions fisiològiques de les seues víctimes tot just abans de morir, ronda els carrers de la ciutat on viu Emily, una noia òrfena tenallada per la por que només es relaciona amb un llibreter i un jove aprenent d’apotecari que li subministren llibres, provisions i narcòtics. Confinada voluntàriament a casa des de la mort de la mare, Emily cova la ferma convicció que la Mort espera pacient al llindar l’oportunitat d’entrar-hi. Té la certesa que, en qualsevol moment, la boca de l’infern pot obrir-se i engolir-la.
Això no és un western, de Xavier Aliaga, editada per Clandestina, és una història que comença amb el cínic inspector Feliu Oyono i la seua companya Marga Pitarch sentint la llepada de la mort en un erm, a punt de ser enterrats en vida. El paisatge remet als relats fronterers, amb els herois esperant la irrupció salvadora del Setè de Cavalleria. Però els policies han acabat allí investigant la mort d’una jove, filla d’un empresari rus arrelat a la Marina. Un assassinat salvatge que ens endinsa en una sòrdida teranyina de màfies, negocis tèrbols, fanatisme, ideologies totalitàries i homes que no estimaven les dones. Una història alhora de serveis secrets amb derivades en el Kremlin i el rerefons d’una guerra que se suposava curta i que esdevé una llarga i interminable carnisseria. Aliaga torna amb una nova entrega del seu peculiar policia d’origen guineà. Amb la mateixa càrrega d’ironia i crítica social, però amb una història molt més punyent i violenta, en el que es podria considerar el primer thriller de l’autor.
Per part seua, en Àngels de la mort, de Silvestre Vilaplana, també publicada per Clandestina, la mort sembla haver-se ensenyorit dels carrers de la ciutat: els cadàvers dels implicats en un vídeo que mostra la violació d’una menor comencen a aparèixer, un rere l’altre, just en el moment en què un assassí en sèrie, presumptament inspirat per Déu, es disposa a executar una missió tan macabra com letal. Així que el periodista Roger Casafont i l’expolicia Araceli Lavila, malgrat estar malalta i jubilada, es veuran immersos en una onada de crims que posaran a prova la seva resistència. Després de Dones sense nom i Suburbis del paradís, Silvestre Vilaplana completa amb Àngels de la mort la trilogia de la detectiu Araceli Lavila, tres novel·les criminals amb una forta càrrega de denúncia social que tenen com a rerefons la corrupció i els abusos de poder.
Drassana ha tret al carrer Estiu, de Josep Vicent Miralles, una novel·la amb una clara intenció de denúncia de les conseqüències devastadores que ha tingut el turisme del «tot s’hi val» a la costa valenciana, un model econòmic autodestructiu. A partir de la fugida de la protagonista, una jove que ha comés un robatori irrellevant que acaba en tragèdia, i que intenta refugiar-se entre el descontrol d’un poble turístic valencià de vora mar en ple mes d’agost, Miralles fa un retrat de la desfeta econòmica, ecològica i humana de la política de turisme. Entre constructors sense cap escrúpol, màfies russes violentes, polítics corruptes, policies comprats i periodistes amb l’ambició desbocada, una massa de gent intenta sobreviure com pot a la voràgine dels diners i del poder.
Allò que només els passa als altres, d’Andreu Martín, també editada per Clandestina, narra la història de Marc Olvan, un advocat d’ofici en hores baixes, enamoradís i alcohòlic, que no passa precisament per un gran moment. Lidia Pedralba és una mare desesperada perquè el seu fill està en presó preventiva, a l’espera de judici, acusat d’haver violat un nen de 4 anys. Pedralba necessita un advocat per actuar contra Daniel Trujillo, el jutge que ha enviat a la presó el seu fill sense ni tan sols escoltar-lo, alhora que ha deixat en llibertat el cap del perillós clan dels Klimovski, que fa dècades que controla el tràfic de drogues i armes Barcelona. Olvan serà la persona triada per dur a terme la investigació. No ho tindrà fàcil.
