Sixto Ferrero / València.
Els arxius del Palau de la Música de València, als quals ha tingut accés aquest diari, guarden bona part de la història musical de l’auditori que aquest any 2017 celebra el 30 aniversari. Igualment, també recull la història dels quasi 75 anys de l’Orquestra de València (OV), nodrida d’una formació anterior, l’Orquestra Simfònica, que d’alguna manera fou “fagocitada”, així com de la Banda Municipal de València creada el 1901. De la denominació d’Orquestra Municipal de València a la d’Orquestra de València han passat dècades de concerts als jardins de Vivers i trenta anys de temporades de concerts al Palau del vell llit del Túria. És la història de l’auditori, de l’orquestra, però també és la història musical de València com a capital d’un país de músics.
Entre plecs, l’arxiu custodia mètodes de solfeig originals, com el famós Metodo de l’ontinyentí Josep Melcior Gomis escrit en 1826 i publicat a París que conté la carta de recomanació de Rossini i de Boieldieu, partitures i orquestracions autògrafes de compositors valencians com Leopoldo Magenti, Eduard Chavarri, Manuel Palau o el patriarca de la música valenciana, Salvador Giner. Entre prestatges es troba fins i tot una col·lecció de literatura. Al costat, un seguit de programes de mà, arxius sonors o gravacions en U-matic inèdites d’assajos, de concerts o de la segona gira internacional que féu l’OV amb Manuel Galduf i el violoncel·lista Mstislav Rostropóvitx per Roma, Ravelo i Istanbul entre el juny i juliol de 1996.
La primera gira internacional fou en 1950 amb José Iturbi, que portà l’OV per França i Anglaterra pujant fins a Escòcia. D’aquella primera gira internacional, l’arxiu del Palau conserva un Passaport col·lectiu de l’expedició valenciana, amb les fotografies i les dades personals dels músics i els diferents segells de les duanes d’una Europa que vivia la postguerra de la II Guerra mundial.
Enciclopèdia d’humanitats. Part del recull literari de l’Arxiu del Palau de la Música.
Gravacions audiovisuals de l’OV des del 1987 en U-Matic (Arxiu del Palau de la Música).
Captura de l’arxiu audiovisual del Palau de la Música durant la gira internacional de l’OV en 1996.
No és la primera vegada que el Palau de la Música organitza una exposició per mostrar part del seu arxiu. En març de 2015, coincidint amb l’efemèride del director i pianista valencià, l’auditori exposava la mostra: José Iturbi i l’Orquestra de València, una exposició temporal que commemorava el 35 aniversari de la mort i el 120 aniversari de naixença de qui fou titular d’aleshores Orquestra Municipal (de 1956 a 1958) i una relació que s’estenia de 1948 fins a 1974.
Amb el canvi de govern al cap i casal i l’arribada de Glòria Tello com a presidenta del Palau, l’auditori començà a girar, com apuntava Tello durant una entrevista oferida a aquest diari en novembre de 2016, en la qual la regidora de Cultura i presidenta del Palau, ja revelava que entre els actes commemoratius del 30è aniversari del Palau de la Música es trobava el projecte de muntar en la sala d’exposició una mena de museu o exposició. A hores d’ara, el projecte es concretarà en una exposició permanent que recollirà la història de l’auditori, de l’Orquestra de València i de la vida musical de la ciutat que, com a punt neuràlgic de la vida cultural, es fa extensible a tot el territori valencià, ja que la selecció de materials, a què ha tingut accés La Veu, recullen obres originals i dedicades de la mà dels compositors valencians, gravacions inèdites, fotografies, programes de mà, discos i audiovisuals.
Full de mà del concert a Dundee de l’OV amb José Iturbi en 1950 (Arxiu del Palau de la Música).
“No només serà una exposició permanent” dels 30 anys del Palau, i dels 75 que celebrarà l’OV en 2018, sinó que des de les dependències ubicades al soterrani, el personal de l’auditori està digitalitzant arxius sonors i audiovisuals on “estem descobrint autèntiques joies” afirma Luisa Carrillo, la responsable de documentació del Palau. “Tot aquest material està a l’abast de tothom” afegeix, “d’investigadors o de curiosos”, perquè és un “arxiu obert”, talment com el Palau obert de la superfície, a tot aquell qui vulga conèixer la història musical de la capital del país, una sala que conté “vertaderes joies” des del 1826, segons la data del document més antic, fins a l’actualitat.
L’exposició permanent s’ubicarà a la sala d’exposicions de l’auditori del riu Túria i està previst que s’inaugure a finals del mes de juny de 2017. Tindrà entrada gratuïta i amb un horari per visitar-lo que s’ajustarà a l’horari d’obertura del Palau de la Música.
Algunes joies musicals
Al soterrani del Palau hi ha una àrdua faena de catalogació, de recerca, de digitalització d’arxius en format que ara per ara no es poden reproduir. Majoritàriament està constituït per fons propis i algunes donacions particulars. “De Beethoven o Brahms tenim tot el catàleg simfònic”, apunta Enrique Monfort, arxiver-documentalista de l’auditori, mentre que de compositors valencians, “de Manuel Palau és de qui més catàleg tenim”, encara que també de Salvador Giner (1832-1911), tot i que bona part del catàleg s’hi troba a l’institut ubicat en la Societat Coral el Micalet, entre prestatges es troben orquestracions originals i autògrafes del poema simfònic “¡Es chopa… hasta la Moma!” amb indicacions del mateix Giner o del poema simfònic El festín de Baltasar. Igualment es conserva una còpia autògrafa de la Marxa de la Ciutat (de València) escrita en 1898 per Vicent Peydró (1861-1938) de qui es conserva a l’ajuntament la fotografia que mostra com el mateix Peydró dirigí la Banda Municipal de València en juliol de 1931, el dia que es descobrí la pedra que retolava amb el seu nom un carrer del cap i casal (Mestre Peydró).
Orquestració original de ¡Es chopà… hasta la Moma! de Salvador Giner (Arxiu del Palau de la música).
Orquestració original d'”El festín de Baltasar” de Salvador Giner (Arxiu del Palau de la Música).
Retall de La semana gráfica (Arxiu de l’Ajuntament de València).
Partitura de la Marxa de la Ciutat (de València) de Vicent Peydró (Arxiu del Palau de la música).
Trobem una còpia d’Estampas mediterráneas (1941) per a piano del compositor d’Alberic (Ribera Alta), Leopoldo Magenti (1894-1969), autògrafa i dedicada a qui fou el primer secretari tècnic de l’OV, Fernando Gimeno, així com una còpia autògrafa d’Acuarelas Valencianas(1910) d’Eduard López Chavarri (1871-1970) dedicada a qui fou el segon director de l’OV, Hans von Benda (1888-1972).
Partitures d’Estampas mediterráneas de L. Magenti amb dedicació a Hans von Benda i d’Acuarelas Valencianas de Chavarri (Arxiu del Palau de la Música).
Ens topem amb una altra autèntica joia: l’orquestració de Juan Lamote de Grignon (1872-1949) dels Preludis i fugues de Johann Sebastian Bach per a orquestra de corda, obra amb la qual el director català, després de fundar en 1943 l’Orquestra de València, oferí el primer concert.
Orquestració dels Preludis i Fugues de Bach per Juan Lamote de Grignon (Arxiu del Palau de la Música).
Métode de solfeig i cant de Josep Melcior Gomis (Arxiu del Palau de la Música).
De Lamote saltem en el temps i ens trobem amb el document més antic de l’arxiu que s’ha trobat fins ara: El Método de solfeig de Josep Melcior Gomis (1791-1836). Un llibre original de 1826, editat a París amb pròleg del mateix Gomis en tres llengües (francès, italià i castellà) amb les cartes originals de recomanació del compositor italià Gioachino Rossini (1792-1868) i del compositor francès François Andrien Boieldieu (1775-1834) “el Método fou molt aclamat i utilitzat durant molt de temps, per la seua qualitat, ja que fou tot un revulsiu” apunta Carrillo. Poc més de cinc dècades després apareix a València un altre Método de Solfeo, en aquest cas del mossèn valencià Pascual Pérez i Gascón (1802-1864). Seguint amb els materials didàctics, es conserva una còpia del Método completo de solfeo de M.Sempere i un Método elemental de Canto gregoriano del prevere Francisco Antich i Carbonell (1860-1926). Igualment, es conserva una còpia del Mètode per a piano forte de Pleyel i Dussek.
Métode de solfeig i cant de Josep Melcior Gomis edició de 1826 (marró) i reedició (verda) (Arxiu del Palau de la Música).
Mètode de solfeig de Pascual Pérez i Gascón (Arxiu del Palau de la Música).
Mètode complet de solfeig de M. Sempere (Arxiu del Palau de la Música).
Tanmateix, els arxius d’on es nodrirà l’exposició permanent del Palau contenen un seguit de curiositats com programes de mà a què hem tingut accés. Un programa de mà de 1934 amb l’Orquestra Simfònica de València i els violinistes valencians Abelardo Mus i Pascual Campos i un altre programa, una dècada després, un nou concert de l’Orquestra Simfònica amb la violinista Josefina Salvador, germana de la compositora Matilde Salvador i deixeble d’Abel Mus.
Mètode elemental de cant gregorià de Francisco Antich i Carbonell (Arxiu del Palau de la Música).
Mètode per a Piano forte de Pleyel i Dussek (Arxiu del Palau de la Música).
Dos programes de mà: Concert de 1944 (esquerra) i Concert de 1934 (dreta) (Arxiu del Palau de la Música).
En 1941, en plena postguerra, al Teatre Principal es feia la Temporada d’òpera italiana, mentre que tres anys (1946) després de crear-se l’Orquestra Municipal de València (1943), l’ajuntament publicava el Reglament de l’Orquestra Municipal, un seguit de normes de funcionament, d’accés, de despeses, etc.
Reglament de funcionament de l’Orquestra publicat en 1946 (Arxiu del Palau de la Música).
Programa de mà de tota la temporada d’òpera italiana al Principal de València en 1941 (Arxiu del Palau de la Música).
En 1950, l’Orquestra Municipal estava en un moment dolç i fa la seua primera gran gira internacional sota la direcció del pianista valencià José Iturbi. D’aquells concerts es conserven discos i també ‘flyers’ anunciant el concert a la ciutat de Dundee a Escòcia, on es tocà música de Falla, Rodrigo, Palau, Chavarri i Iturbi. “La gira anà bastant bé”, recorda Luisa Carrillo. Com a anècdota, recorda que Iturbi “es posà malat abans d’un concert a Anglaterra i dirigí amb febre”, així com algun músic que “durant el viatge emmalaltí i hagué de tornar a València, encara que foren molt pocs els entrebancs”, conclou Carrillo.
Anvers del fullet de mà (flyers) del concert de la gira de l’OV de 1950 (Arxiu del Palau de la Música).
Revers del fullet de mà (flyers) del concert de la gira de l’OV de 1950 (Arxiu del Palau de la Música).
Caixa de vinils amb les gravacions de les obres interpretades per l’OV amb Iturbi en 1950 (Arxiu del Palau de la Música).
Un dels vinils de la col·lecció amb les danses d’El Barret de tres pics de Falla. L’RCA era la discogràfica nord-americana amb què gravava Iturbi (Arxiu del Palau de la Música).
