Qualsevol moment és bo per a col·locar-se un barret damunt del cap o en qualsevol altra part del cos, si bé, és força possible, que l’esforç realitzat en eixa acció limite i condicione l’intent hipotèticament següent, que potser, per la seua suposada importància, pot variar tota la seua futura existència.
Això vol dir que hem d’avaluar cada moviment, que ha d’existir una taula de valors per delimitar, amb exactitud, les accions supèrflues que ens obliguen a un malbaratament innecessari d’energia.
Fins a un cert punt considere que l’home s’hauria de moure només en els moments estrictament necessaris, encara més, les lleis haurien de prohibir una despesa gratuïta de tals energies.
La concentració de totes les energies humanes perdudes per innecessàries és molt probable que solucionara el problema energètic mundial.
Tot això ens portaria a un estalvi considerable d’aliments, fet que, alhora, implicaria una distribució alimentària més equitativa entre la humanitat.
Fet i fet, seiem!, i que el nostre cervell no ordene cap moviment sense abans haver-ne estudiat i avaluat la productivitat.
