Arriba a les llibreries Un viatge a l’inconegut (antologia de poesia i prosa), de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Es tracta d’un llibre que traça una panoràmica general de l’obra del poeta avantguardista i esdevé una porta d’entrada a la seua figura, al mateix temps que permet generar-ne noves mirades.
Brossa, una de les personalitats creatives més originals de la literatura catalana del segle XX, va generar una obra polièdrica i madura, profundament lúdica i incitadora. De fet, partia de la consideració de la poesia o l’art com un procés experimental, com una recerca apassionada de camins que ajudaren el poeta i la gent a entendre millor el món. En aquest sentit, ell mateix afirmava que «per ser poeta, cal entendre la vida d’una altra manera, tenir les antenes ben afilades, l’esperit alerta, ajudar a desvetllar la gent».
Aquesta antologia compta amb una introducció i està editada a cura de Glòria Bordons (Barcelona, 1953), que és la principal especialista en l’obra de Joan Brossa. Bordons és professora a la Universitat de Barcelona, on dirigeix la Càtedra Joan Brossa, i també forma part del patronat de la Fundació Joan Brossa com a vicepresidenta d’estudis.
El llibre
Així, a Un viatge a l’inconegut s’hi apleguen creacions brossianes dels anys quaranta als noranta que mostren les diferents formes i la progressió del seu avantguardisme: la seua connexió amb les avantguardes històriques de la tradició catalana de preguerra, el desenvolupament d’un neosurrealisme amb la creació de revistes com Algol o Dau al Set, la fixació en la realitat i la quotidianitat durant els anys cinquanta, la cerca de l’essencialitat i la concreció al llarg dels seixanta i setanta que el conduïren cada vegada cap a una poesia més visual i cap a la plàstica o l’ús de la sextina a partir de la segona meitat dels setanta, amb el context que es va obrir després de la mort de Franco.
Tot al mateix temps que el llibre mostra com Brossa tenia un indubtable compromís cívic i una voluntat política d’incidir en la seua societat. Així ho demostren odes, sonets, sextines, poemes visuals o obres de teatre que, alhora que suposaven una experimentació formal, tenien com a objectiu la denúncia de situacions opressives o l’encoratjament a la revolta.
