“Kavafis dona sentit també als Països Catalans”, això és el que diu Eusebi Ayensa, qui publica un assaig clau sobre el poeta grec en la cultura catalana. El llegat del poeta Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863 – 1933) a la cultura catalana és el centre de El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana, un assaig de l’hel·lenista Eusebi Ayensa (Figueres, Alt Empordà, 1967) que acaba d’arribar a les llibreries. L’obra, guardonada amb el Premi Joan Fuster d’Assaig els darrers Premis Octubre, és fruit de dècades de recerca de l’autor en arxius tant catalans com grecs i parteix d’una afirmació rotunda: sense Kavafis, la poesia catalana contemporània no seria el que és.
Ayensa, expert reconegut en literatura grega moderna i traductor de la Poesia completa del poeta d’Alexandria, va molt més enllà de la dimensió literària. L’assaig explora també la influència de Kavafis en l’art —amb figures com Josep Maria Subirachs—, la dansa —amb Àurea de Sarrà—, la música —de Lluís Llach a Josep Tero i Elies Monxolí—, la crítica literària i la traducció —amb Carles Riba i Josep Pla—, així com en el pensament polític, on el poema “Ítaca” ha esdevingut símbol de llibertats nacionals. Per a Ayensa, tot això evidencia que “el gran poeta d’Alexandria, a la seua manera, dona sentit també a aquesta realitat lingüística i cultural que anomenem Països Catalans”.
El jurat dels Premis Octubre, format per Margarida Castellano, Francesc Montero i Pere Antoni Pons, en va destacar “la capacitat per connectar temes universals des de la catalanitat, amb una profunditat introspectiva”, així com l’habilitat d’Ayensa per fer aflorar “relacions reveladores entre el camp cultural català i l’europeu”. A més, van valorar “la bellesa de la reflexió i la riquesa del llenguatge”, que combina l’assaig amb una prosa clara, precisa i estilitzada.
Doctor en filologia romànica i llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, Ayensa ha dedicat gran part de la seva trajectòria a estudiar i divulgar la literatura grega moderna. Ha editat els manuscrits originals de Kavafis conservats a l’Arxiu Kavafis d’Atenes i ha publicat més d’un centenar d’articles i una trentena de llibres.
Entre 2007 i 2012 va dirigir l’Institut Cervantes d’Atenes i actualment és el director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries i presideix l’Associació Cultural Hispanohel·lènica. El bell viatge és, doncs, una contribució imprescindible per entendre com les paraules de Kavafis —plenes d’“espera”, “desig” i “retorn”— ressonen en una cultura catalana oberta als grans corrents de pensament europeus, capaç de fer-ne diàleg i, alhora, projecte.
