«És més fàcil imaginar-se la fi del món que la fi del capitalisme». La cita –molt més coneguda que el seu autor, el marxista estatunidenc Fredric Jameson- forma part del text de 2030, la nova proposta teatral de La Canadiense que s’ha representat aquest passat de setmana al Teatre El Musical del Cabanyal, a València.
Durant pràcticament dues hores i amb sols tres actors, es van posant sobre la taula a un ritme frenètic els temes que envolten el conjunt de crisis civilitzatòries encapçalades per l’escalfament global i l’esgotament dels recursos: des de la responsabilitat individual en la destrucció del planeta, l’ecoansietat, el paper de les grans corporacions, el greenwashing, la inacció dels polítics, les desigualtats socials o les conseqüències del consumisme desaforat. Però, sobretot, la gran qüestió que planteja l’obra és: què fer?
«Reduir, reutilitzar i reciclar», demana un personatge. «Cremar-ho tot!» proposa un altre, una volta i una altra. Així doncs, l’eterna dicotomia que tenalla els moviments transformadors entre possibilisme i maximalisme es presenta al text amb una dosi d’humor i autocrítica més que necessaris. Els debats sobre si prioritzar la transformació individual o l’acció política, el recurs a la violència, la relació amb les lluites passades, la coherència personal, la col·laboració amb les institucions o les conseqüències de la repressió hi apareixen representats de forma honesta i sense caure en apriorismes ni dogmes.
Els temes que planteja 2030 són densos i complexos i, per moments, des de l’escenari es bombardeja l’espectador amb ràfegues d’informació difícils de processar. Però aquestes dades es presenten també amb nombrosos formats –des del hip-hop a l’audiovisual, passant per una escenografia senzilla però efectiva- i l’objectiu no és tant assimilar les xifres com oferir una panoràmica global de la situació i una veritat incòmoda: el col·lapse ja ha començat per molt que ens neguem a admetre-ho, Des de la calor en gener fins a les noves guerres, els milions de desplaçats, la inflació, la pandèmia, l’auge de l’extrema dreta o les tensions geopolítiques… no deixen de ser símptomes d’una civilització que s’enfonsa i que encara no sabem que la substituirà, si una distòpia ecofeixista o una alternativa que pose la vida al centre, acabant amb l’explotació de les persones i la natura.
I, a risc de fer espòiler, des de La Canadiense fan un esforç d’imaginació per plantejar futurs en positiu. La pròxima oportunitat de veure-la a València serà al maig, a la sala La Inestable.
