De cartells electorals d’aquesta candidatura n’hi ha molts. Però en un d’ells que ix molt sovint, no veig els caps de llista del País Valencià. Són els de la Villa y Corte, que en definitiva (com ha passat sempre) són els que tallen l’abadejo. També hi ha la Sra. Ada Colau, és veritat. I la Sra. Mónica Oltra. Però aquest cartell no ens ofereix ni el diputat Joan Baldoví, cap de llista per la circumscripció de València, ni la cap de llista per Castelló. Es presenta el Sr. Pablo Iglesias per la circumscripció de València? O el Sr. Íñigo Errejon? O el Sr. Alberto Garzón? O la Sra. Carolina Bescansa? Per què els valencians hem de presentar els candidats per Madrid com a reclam dels votants del País Valencià? És evident que passa el mateix amb el PP, el PSOE o Ciutadans, que presenten els Srs. Rajoy, Sánchez o Rivera com a reclam electoral, quedant els caps de llista valencians com a teloners. Mentre que a Catalunya, ni ERC ni CDC no tenen aquesta “tortículis” o actitud genuflexa envers Madrid.
Després del debat precongresual entre les dues candidatures a la secretaria general del Bloc i les possibles aliances i pactes, finalment tenim de cara a les eleccions del 26 de juny, la coalició “A la Valenciana”, tot i que a mi em sembla que és més “Unidos Podemos” (pel ressò mediàtic que té), que “A la Valenciana”.
Per altra part, els missatges de la coalició “A la Valenciana”, o més aviat els de “Unidos Podemos”, així com les piulades d’alguns dels candidats, em creen una certa confusió. El Sr. Íñigo Errejón, que el dissabte dia 11 va participar en un míting a Castelló de la Plana, piuava eixe dia: “Ens espera una campaña patriotica”. De quina pàtria? I el mateix dia tornava a piular: “Defender la patria no és enfrontar territoris. És protegir la gent”. I també: “Defender la patria es defender la plurinacionalidad, la familia y los servicios públicos”. D’acord! I el Sr. Pablo Iglesias, en una xerrada que va fer al Ritz el passat dia 6, deia: “Si hay una palabra que defina nuestra candidatura, és “patriotica”, expressió que els mitjans de comunicació remarcaven el dissabte 11, per definir la campanya electoral d’Unidos Podemos.
És ben curiós que els dirigents de Podemos, que es proclamen no nacionalistes, com també es declarava no nacionalista la Sra. Mónica Oltra, ens parlen ara de pàtria (la seua) i per tant de “campaña patriótica” i de “defender la patria”. És evident que la pàtria del Sr. Iglesia és Espanya, ja que encara que ens diu que defensarà el dret a decidir a Catalunya, ell i també el Sr. Xavier Domènech, cap de llista d’En Comú Podem, són contraris a la independència de Catalunya. Per això el periodista valencià Vicent Partal, manifestava clarament les intencions del Sr. Iglesias i d’Unidos Podemos, ja que en el debat del dia 13, el Sr. Pablo Iglesias digué dues perles que cal recordar. La primera: “Nosaltres (Podemos) som els únics que derrotarem als independentistes”. I la segona, en negar que el referèndum a Catalunya siga una línia vermella per a formar govern, ja que el Sr. Iglesias digué que no n’hi ha cap línia vermella en aquest sentit. Per tant el referèndum a Catalunya deixa de ser prioritari per al líder de Podemos, com molts ja suposàvem. I en un altre article, ben clarificador, l’amic Partal remarcava quin és el “patriotisme” de Podemos i del Sr. Iglesias.
És veritat que la política (i les eleccions) porta a fer coalicions amb estranys companys de viatge. Però desitjaria que la pàtria que defèn el Sr. Iglesias (o els Srs. Errejón o Garzón) que és Espanya, no faça perdre al Sr. Baldoví i als altres candidats de Compromís, la idea i el sentiment de defensa de la nostra pàtria. Amb solidaritat amb les altres, sí. I que la candidatura “A la Valenciana”, per utilitzar el lema i les paraules dels Srs. Errejón i Iglesias, defense sempre la pàtria, sí, és a dir, el País Valencià!
