Una de llibres

Si el Mercat Central de València és un regal per als sentits, la Fira del Llibre és la gran festa de la primavera cultural que batega durant uns dies –enguany fins a l’1 de maig- als jardins dels Vivers. Milers de persones recorren el recinte, fullegen llibres, parlen amb els llibrers, coneixen de prop els autors, participen dels debats, gaudeixen de l’exposició dels il·lustradors –enguany una mostra contundent i irrepetible sobre els refugiats- i, en el cas dels centres educatius, s’aprofita l’ocasió perquè els escolars estimulen els bons hàbits amb tallers i activitats d’animació lectora. La realitat és que bona part de la gent que –afortunadament- visita la Fira del Llibre, compra –també afortunadament- allò que més l’interessa entre la diversa i esplèndida oferta que hi ha, però no acostuma a freqüentar les llibreries la resta de l’any. Els índex de lectura demostren la distància que patim respecte de les societats diguem-ne modernes. És el que hi ha. Tant de bo que el Pla de Foment de la Lectura i les iniciatives que es posen en marxa des d’un sector –llibrers, editors, il·lustradors…- actualment més cohesionat i millor considerat, si més no formalment, des de les nostres administracions públiques, ajuden a canviar aquesta realitat. No només s’hi juguen el futur les llibreries i les editorials. L’èxit o el fracàs també ho serà per als autors, els creadors i els governs de les administracions públiques. Més enllà dels grans debats i de les petites misèries, la Fira del Llibre, que compleix 51 anys, és un fenomen que només s’hi pot aprofitar uns dies a l’any. No us la perdeu.

Sense cap ànim de condicionar el bon criteri dels lectors, em permet recomanar tres ò quatre títols. Faria la llista més llarga, però és millor que cadascú trobe els seus propis tresors –assaig, narrativa, còmic…- passejant per la Fira o visitant la llibreria del seu poble o barri, perquè de segur que en té alguna prop de casa.

“La desfeta del sistema financer valencià” (Ed. Vincle) és la crònica que encara no s’havia escrit sobre l’enfonsament de les caixes d’estalvis del País Valencià. Com va començar tot? Què va ocórrer per a passar de tenir vora mig centenar d’entitats a només haver sobreviscut Caixa Ontinyent i la cooperativa de crèdit Caixa Popular? Quin és el repartiment de les responsabilitats? Qui hi ha darrere de la desfeta? Quines alternatives per eixir endavant? A aquests i altres interrogants respon Joan Ramon Sanchis i Palacio en un petit, però indispensable volum que ens recorda la història del desastre, alhora que s’erigeix com un avís per a navegants. Joan Ramon Sanchis, un economista que fa docència i investigació a la Universitat de València, fa unes setmanes que va posar un altre llibre a les prestatgeries: “¿Es posible un mundo sin bancos? La revolución de las finanzas éticas y solidarias” (Ed. El Viejo Topo), que convida a continuar la lectura i el debat, una vegada conegudes les causes i els efectes de la solsida financera al País Valencià.

Si vostè tria novel·la, amb “La passejadora de gossos” (Ed. Bromera) és un encert. Francesc Bodí és un dels nostres grans escriptors i amb aquest relat aconsegueix seduir el lector i arrancar somriures a través d’un relat històries i escenaris tan pròxims com reconeguts. L’autor de “L’infidel” i “El soroll de la resta”, torna a brodar-la amb aquesta novel·la vitalista i captivadora. Parlar de “El oficio más hermoso del mundo” (Ed. Clave Intelectual), de José Martí Gómez, són paraules majors. Aquest periodista nascut a Morella el 1937 reuneix una selecció de vivències personals lligades a una trajectòria que esdevé un referent ètic i professional. El llibre és una lliçó magistral per a gaudir de la primera fins a la darrera línia. Atenció: Martí Gómez presentarà aquesta joia el pròxim divendres, 29 d’abril. Serà a les 6 de la vesprada a la Fira del Llibre de València. Estan convidats.