La deriva del PSPV al cap i casal és tan autodestructiva que el seu paupèrrim 17% a les eleccions europees ben aviat serà un miracle, una utopia divina. En la seua croada particular per no semblar el dimoni entre els votants de la dreta, a la fi seran els seus mateixos votants, els qui es pensaran que són el dimoni i els qui correran espantats cap a unes altres opcions. El portaveu socialista a l’Ajuntament i secretari general local, Joan Calabuig, ja va oferir una conferència al bressol del secessionisme lingüístic i de l’anticatalanisme més reaccionari que és Lo Rat Penat l’octubre passat, i demà dijous serà Salvador Broseta, antecessor seu a la direcció del partit i actual portaveu adjunt al consistori, qui hi retrà visita per prendre part d’un col·loqui amb uns convidats d’excepció. D’estat d’excepció, podríem dir.
D’una banda, Alfonso Novo, president del PP de València. Provinent de la regionalista Unió Valenciana, formació amb la qual va estrenar-se com a regidor, és titular d’Urbanisme –que no d’urbanitat– i el febrer passat va multiplicar per més de dos la taxa màxima d’alcoholèmia permesa a la llei. Va quedar-se a les portes d’un delicte greu, però amb 500 eurets i vuit punts del carnet de conduir va tenir prou per salvar aquell episodi. A qualsevol país europeu mitjanament normal, Novo hauria presentat la dimissió irrevocable de tots els seus càrrecs, però ací, es fotografia alegre amb els membres de l’oposició.
Álex Esteve, Alejandro Esteve Caballero, el segon company de taula del regidor socialista Broseta en la jornada de demà, és un vell conegut de l’extremisme autòcton. Ex-dirigent de les joventuts del GAV, l’any 2006 fou condemnat amb dos companys més a un any i tres mesos de presó per haver assaltat el 2003 el Casal Jaume I del barri de Russafa, del qual va endur-se tot allò que va poder: per exemple, el llistat de socis. Curiosament, la vesprada del 20 de gener del 2006, el dia en què aquell judici va quedar vist per a sentència, tres encaputxats van irrompre a la llibreria Tres i Quatre al crit de “catalanistes de merda!”, van tirar per terra els llibres de les prestatgeries, van agredir amb vidres els treballadors de la botiga i van increpar els clients que hi havia a dins. A Gustau Muñoz, un d’ells, van espolsar-li un aerosol per la cara.
Mentre els alcaldes que han rebut les recomanacions de Chiva han optat pel silenci com a resposta o hi han contestat –com el primer edil d’Alcoi, el socialista Antonio Francés– educadament però taxativa, el regidor Salvador Broseta seurà dijous al costat seu i del condemnat Esteve per a dialogar sobre “la identitat dels valencians” davant un auditori que abomina dels catalans i dels socialistes com qui fuig de la pesta. La defensa del diàleg amb tothom –inclosa l’extrema dreta més inculta– amenaça de convertir els socialistes de València en un grup d’espeleòlegs: l’any vinent rastrejaran cada racó de la ciutat per conèixer personalment aquells que encara els han votat, i voldran dialogar-hi per esbrinar-ne els motius. A la seu de Lo Rat Penat, malgrat tots els seus esforços, no en trobaran cap.
“Excursió guiada pel cràter del PSPV-PSOE”, article del setmanari El Temps sobre la situació del partit a la ciutat de València. (Article de Víctor Maceda en la revista ‘El Temps’)
