A Umbría St, un carrer de Pedralba, el tàndem format per Josep Lluís Galiana i Avelino Saavedra han fet novament aquest exercici tan complex que és crear amb materials sonors i a veure què passa. En el què passa, rau la raó de ser d’aquesta música, on cal conduir el discurs, seleccionar els elements, ordenar-los, anticipar-se, respondre als estímuls, l’escolta com a mecanisme artístic, musicalitzar el silenci i, sobretot, donar-li una intencionalitat. Després, la intencionalitat podrà adjectivar-se com a artística.
El tàndem no és novell. Es coneixen, interactuen i flueix el discurs. Ja ho havien fet en el darrer Transitions, i en altres contextos posant música, amb mecanismes (processos) creatius similars, al documental Nanuk l’esquimal o L’home amb càmera. Tot i poder ser o semblar contradictori, com el mateix Galiana escriu “l’improvisador lliure canvia contínuament de grup i de músics per no caure en allò previsible” (Quartet de la deriva; obrapropia, 2012), però, el tàndem sonorós presenta en aquest Umbría St improvisacions ben diferenciades, hàbilment introdueixen en el col·lectiu nous timbres amb nous objectes, instruments i recursos sonors que els ha fet reinventar-se, reciclar-se, redescobrir-se.
Galiana i Saavedra recorren, rere una idea descriptiva motivadora, la natura de diferents indrets de Pedralba (els títols hi fan referència) diversos discursos musicals, des d’allò íntim, seductor i místic amb Caña Enza, l’incert, fluctuant i fantasmagòric Cerrito Royo amb unes sonoritats sensitives, gens estrambòtiques ni maniàtiques del soroll, que les fan òptimes per a iniciàtics oients, material d’accés introductori per a aquells reaccionaris desconsolats per l’art contemporani, poden introduir-se en aquesta música a través d’aquestes improvisacions contemplatives.
Escriu Galiana en els crèdits del CD que “Umbría St suposa el rencontre amb el silenci i la brisa que mou les ànimes amagades darrere de cada arbre, matoll, pedra o corrent d’aigua”. Aquest tàndem fa música amb un feeling palpitant i descriuen una Umbría Street imaginària, personal o col·lectiva, amb un discurs enfilat perfectament, amb simbiosis i contagi. Molta continuïtat i cura en els efectes sonors, els timbres multiplicats amb escreix, són idonis per a la recreació sonora-imaginària. La diversitat que aporten Galiana i Saavedra és tan versemblant com les imatges que l’oïdor iniciàtic o exigent podrà descobrir quan li preste l’atenció que es mereix aquest treball. El frenesí, l’escorcoll espiritual de la natura, un desgavell redimit o desbocat, permet la hipnosi del so pel so, en continu diàleg entre aquest reinventat tàndem sonorós.
Si volen adquirir aquest treball poden fer-ho ací: Cilestis Expert Networking o Josep Lluís Galiana.
