‘Socórrer els oprimits’, per Josep Miquel Bausset

Aquest era el desig del papa Francesc en l’homilia que pronuncià a la capella de Santa Marta, al Vaticà, el passat 18 de març. Comentant les lectures de la missa, el papa denunciava els hipòcrites “que es disfressen de bons catòlics”, però després deixen abandonats els més necessitats. I és que l’Evangeli ens crida a estar a prop de tots els qui sofreixen, amb una actitud de sol·licitud i de proximitat, sobretot pels més dèbils de la nostra societat. Com deia el papa, “La Quaresma és per canviar la vida, no per als hipòcrites que es vesteixen de sants”. La Quaresma, continuava el papa Francesc, “és un temps per acostar-se a Jesús”.

El papa, que criticava els qui “resen mirant el cel”, mentre abandonen els pobres, ens urgia també a “aprendre a fer el bé, a socórrer els oprimits, a ocupar-se dels malalts, dels pobres, dels qui passen necessitat”. Per això el papa Francesc denunciava amb valentia (¿estaria pensant en els governants del País Valencià?) l’actitud hipòcrita dels qui es creuen bons: “Què fan els hipòcrites? Es disfressen de bons, fan com de sants, preguen mirant el cel. Fent-se vore, se senten més justos que els altres, menyspreen els altres”. I el papa continuava així, denunciant aquells que ignoren els qui pateixen i no els ajuden: “Els hipòcrites no saben fer això, no poden perquè estan tan plens de si mateixos que són cecs per curar els altres”.

També el 20 de març, el papa denunciava l’actual sistema econòmic, responsable del nivell d’atur que patim, amb aquestes paraules valentes: “L’atur és la conseqüència d’un sistema econòmic que ja no està capacitat per crear treball”. Fins i tot el papa Francesc s’escandalitzava pel fet que “la paraula solidaritat, està en perill de ser exclosa dels diccionaris”, ja que són molts els governs que abandonen els més dèbils de la societat. Sort en tenim dels voluntaris de Càritas, Bancs d’Aliments, Creu Roja o Mans Unides, que supleixen allò que els governs no fan!

Els deixebles de Jesús no podem viure ignorant el sofriment dels nostres germans. Per això el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, el valencià Agustí Cortés, un home sensible a les necessitats dels qui pateixen, deia el mes de març: “No es pot ser un cristià autèntic, sense preocupar-se dels pobres”.

En aquest temps de crisi, els nostres governants haurien de llegir la paràbola del ric, “que vestia de porpra i lli finíssim i banquetejava cada dia esplèndidament”, i del pobre Llàtzer, “cobert de ferides, desitjant saciar-se del que queia de la taula del ric”. (Lc 16: 19-31).

I és que al nostre País, són molts els Llàtzers que es troben abandonats per la Generalitat. Per això ha estat molt oportú el comunicat de denúncia que ha fet el Grup de Seglars i de Rectors dels Dissabtes, “Davant el deteriorament dels serveis públics”, on denuncien les successives retallades immorals, que afecten els més desvalguts.

I és que un govern com el valencià, que demostra la més gran insensibilitat envers les persones més desvalgudes del nostre País, no pot ser qualificat sinó com un govern indecent! I per això haurà de sentir la denúncia que feia el profeta Amós: “Escolteu això, vosaltres que vos abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: Vendrem el gra amb mesures més menudes i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tindre un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre”.

Un govern que es mostra fort amb els dèbils i dèbil amb els forts, és un govern indigne per a un poble! Un govern que retalla drets socials als més desvalguts i indefensos, mentre es mostra agenollat al Sr. Rajoy, que està asfixiant econòmicament els valencians, és un govern immoral!