No tenen vergonya, ni la coneixen. La jerarquia de l’església catòlica continua, com és costum des del colp d’estat contra el govern constitucional de la República, volent imposar què i què no pot fer la ciutadania, i això que ens trobem al segle XXI. Per a la santa inquisició no passa el temps. I el governs reaccionaris d’Espanya i de les perifèries espoliades, continuen submisos i agenollats davant els purpurats. Això sí, amb els diners dels contribuents. Que són de tots aquells que tributen per tota classe d’impostos indirectes i, cada vegada menys, els que encara poden dir que obtenen rendes del treball: l’IRPF, per entendre’ns. La multinacional catòlica rep cada any de l’erari públic no menys d’11.000 milions d’euros per exempció d’impostos. I per assignació directa, és a dir, de l’IRPF, 247 milions; a més d’uns altres 120 milions d’euros derivats de l’assignació a fundacions i ONG d’ideari catòlic. L’església catòlica se’n beneficia de no pagar Impost de Bens Immobles, ni llicències d’obra, ni cap altre impost. Als professors que adoctrinen, ara sí, a les criatures en centres d’ideari catòlic, els hi paguem la nòmina els contribuents, tant s’hi val que participen d’aquest culte, que siguen agnòstics o ateus. I per si no n’hi ha prou, els bisbes poden actuar com a registradors i apropiar-se de tots aquells bens immobles (cases, solars, finques rústiques, ermites, monuments…) que no figuren en el registre de la propietat. A aquesta classe d’espoli li diuen ‘immatriculacions’. La llista de prebendes encara es pot allargar. Els jerarques purpurats no tenen cap necessitat de ser discrets. Van tan sobrats, que amb la que està caient encara treuen pit i no s’amaguen d’ordenar al govern de Rajoy, o el que siga, allò que ha de legislar… a fi de continuar fotent la gent i fent caixa.
Els contribuents, és a dir, tots aquells que no practiquem l’evasió fiscal ni gaudim d’instruments com les grans empreses, corporacions i timbes especialitzades en l’enginyeria per a no pagar allò que els correspondria si hi hagués justícia fiscal, és a dir, si hi hagués justícia, ja ens han posat el termini per a fer la declaració de la renda. Els aparells de propaganda del règim s’afanyen a suggerir que posem la creu a la casella que desvia, automàticament, l’impost revolucionari perquè la multinacional catòlica mantinga el tren de vida i les ingerències constants dins i fora del llit de la ciutadania. No ho facen. A la declaració de l’IRPF, no marquen la casella de l’església catòlica. Ni l’altra, la que destina la pasta a ‘Fines Sociales’. Si han de posar una creu, a la casella on figura ‘sense assignació’. Significa que la recaptació total impositiva ha de ser administrada pel govern, amb els pressuposts aprovats a les Corts generals pels representants elegits democràticament i no discrecionalment des de les creences de cadascú. Ja sé que considerant la composició actual del Congrés i del Senat no suposa cap consol, però tampoc està permès –per ara- que cadascú destine el 0,7% dels impostos al seu club de futbol, o a la societat de colombaires de la que forma part, o la banda de música del poble… i les pràctiques d’objecció fiscal contra les assignacions armamentístiques, per posar un cas, estan d’allò més perseguides i reprimides. Enguany, i en el futur –si hi ha futur-, no posen la creu a la casella.
I parlant de creus… El PSOE diu que si el govern de Rajoy canvia la llei de l’avortament, com li exigeix la jerarquia catòlica, denunciarà el Concordat amb el Vaticà. I on farà la denúncia? En el Congrés dels Diputats, on té majoria absoluta el PP. Un altre brindis al sol. En 30 anys el socialisme espanyol –ni el de les rodalies espoliades- ha fet res per acabar amb els privilegis d’una església premoderna. Al contrari.
El PSOE encara no entén per què lluny de tocar fons, continua excavant. El pes de la creu que no volen treure’s del damunt.
