El cartell de Sant Bernat, monjo de Poblet i màrtir de la fe, del Casal Popular d’Alzira, ha creat una polèmica del tot innecessària. I és que banalitzar la figura d’un màrtir que va donar la vida per Jesucrist (maquillant-lo o travestint-lo), és un fet del tot inapropiat en una societat democràtica (i en un grup que s’anomena cultural) que ha de respectar els sentiments religiosos d’una bona part de la societat. I és que no es pot ni ridiculitzar ni utilitzar d’una manera frívola una persona com Sant Bernat, que es va prendre seriosament la seua vida i que per la seua fe va donar la vida per Jesucrits. I no s’hi val emparar-se en una pretesa llibertat d’expressió per ofendre els sentiments dels cristians que, amb estimació, venerem el patronatge de Sant Bernat sobre Alzira i Carlet.
El maig del 2005, a Israel, el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va fer una broma sense to ni so, amb el vicepresident, Josep Lluís Carod Rovira, en fotografiar Carod amb una corona d’espines, mentre tots dos reien. Uns dies més tard, el mateix Maragall es va disculpar, cosa que l’honorà, alhora que qualificà aquella broma d’estúpida, ja que no es pot ridiculitzar un instrument de tortura com la corona d’espines amb que Jesús fou portat a la mort. O com les cambres de gas del camps de concentració nazis.
El cartell ofensiu
Algú faria broma amb algun dels condemnats a mort pel franquisme? O amb els qui van ser assassinats a Auswitch pels nazis? Algú s’atreviria a fer una broma de mal gust, com la que s’ha fet a Alzira, maquillant o travestint els assassinats pel GAL a Busot, el 1983, i enterrats en calç, José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala? O amb el capellà Jacques Hamel assassinat la setmana passada a Normandia mentre celebrava l’Eucaristia? ¿Algú amb un dit de front faria aquesta broma amb els malaguanyats Guillem Agulló o Miquel Grau, assassinats pel feixisme?
No tot s’hi val per entretindre o fer brometes. O per eixir als mitjans de comunicació fent un cartell que no tenia altra finalitat que ridiculitzar els sentiments religiosos d’una bona part de la societat d’Alzira. Els màrtirs, com Sant Bernat, van ser hòmens i dones que es jugaren la vida per Jesucrist. I quan algú dóna la vida per uns ideals nobles o en defensa de la justícia, mereix un respecte, tant si es comparteixen les seus idees com si no.
Monestir de Santa Maria de Poblet d’on va ser monjo Sant Bernat
El Casal Popular d’Alzira, creador d’aquest estúpid cartell (per utilitzar el terme de Maragall), i que diu que té com a objectiu “donar als ciutadans una alternativa de model de vida, consum, relacions humanes i de cultura”, hauria de saber que els màrtirs com Sant Bernat, van viure contra corrent, com a hòmens de vida alternativa, ja que no es van deixar portar per una societat alienadora, frívola i conformista. Al contrari: amb la seua fe van ser testimonis d’una manera diferent de viure, amb un estil de vida arrelada en els valors de l’Evangeli, com són la fraternitat, el perdó, la pau i la confiança en Déu. El Casal Popular d’Alzira que diu que té com a objectiu “l’associacionisme per fugir de l’individualisme”, i que diu també que vol oferir “una gestió transparent que aporte solucions”, només ha fet que provocar un conflicte del tot innecessari que podia haver-se estalviat. I és que amb el seu cartell, en compte d’aportar “solucions”, ha triat el camí més superficial i fàcil amb l’únic objectiu d’eixir als mitjans de comunicació. Això sí, ofenent els sentiments dels cristians que venerem Sant Bernat.
Maragall i Carod i la seua brometa
Sant Bernat, monjo de Poblet i màrtir de la fe, mereix la consideració i el respecte d’aquest grup que amb la seua acció del tot infantil, i sense trellat ni forrellat, ben bé s’ha retratat amb el seu estúpid cartell. Només espere que els membres d’aquest Casal, que diuen que volen aportar solucions, tinguen l’honradesa i la valentia (com va fer Maragall) de disculpar-se per haver ofès els devots de Sant Bernat i de reconèixer la banalització i l’estupidesa de la seua acció.
Per cert que estupidesa, segons el Diccionari Normatiu Valencià, ve d’estúpid, o siga, el qui és “molt poc intel·ligent o neci”. I neci és aquell que és “ignorant, que no sap allò que hauria de saber”. I també el qui té una “falta de prudència o de trellat”. I encara: el qui “fa una cosa amb ignorància, amb imprudència”. I és així com han actuat els responsables d’aquest cartell estúpid: amb ignorància i falta de prudència. A més de falta d’educació.
Processó de Sant Bernat a Alzira
