Però, ja ho diuen, l’alegria sol durar poc en casa del pobre. Mentre érem allà, aliens a la caspa institucional que omplia llavors els despatxos oficials, el govern valencià del Partit Popular, reunit d’urgència a proposta del president Alberto Fabra, un delineant de Castelló hereu de Francisco Camps, destituïa el Consell d’administració de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i en nomenava una junta liquidadora. Una decisió motivada directament per la sentència judicial del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) que anul·lava l’ERO presentat pels gestors de RTVV. Entre els consellers de RTVV destituïts pel Molt Honorable, hi havia, precisament, Rafa Xambó, el qual, aliè a la tempesta que cobria la ciutat, continuava dalt de l’escenari diguent Shakespeare deliciosament. Mentrestant, la notícia corria pels mòbils al llarg de fila de butaques on també eren Manuel S. Jardí i Rosa Solbes, membres també d’aquell Consell d’Administració destituït. El contrast no podia ser més evident. Al Micalet, un se sentia entre amics que intenten guanyar-se la vida en les indústries de la cultura. I al Palau de la Generalitat, el nostre govern, reunit amb nocturnitat i traïdoria, perpetrava un colp d’estat contra la segona empresa del país, de manera directa o indirecta contra més de 4000 treballadors i, per descomptat, contra la llibertat d’expressió i la llengua en què Xambó deia Shakespeare. La decisió de l’executiu valencià impugnava, de retruc, la independència del poder judicial representat pel TSJ.
Dos anys després, aquell antagonisme tan explícit entre la cultura i la barbàrie continua ben diàfan al País Valencià. D’una banda, una part de la societat valenciana que mira de construir un país arrelat a la continuïtat cultural heretada però obert a la innovació i la diversitat culturals. De l’altra, els ocultistes i antiintel·lectuals que aprovaren el tancament de RTVV, hereus d’aquells que, com Millán Astray, cridaven “muera la inteligencia”, i també dels que justificaren les bombes contra Joan Fuster. Per mols anys que passen i actue com vulga el govern valencià respecte de la reobertura de RTVV, alguns no oblidarem mai aquella nit de pantalles trencades que va esclatar mentre escoltàvem Xambó cantar els sonets de Shakespeare.
