No sóc un expert en filosofia tomista, ni en res, però crec que les idees més avançades de sant Tomàs es poden resumir en el fet que, els humans, a més de la raó i dels cinc sentits que compartim amb els altres animals, n’hauríem de tindre tres més: el sentit comú, la memòria i la imaginació. Que sant Tomàs tenia més raó que un sant ho demostra el fet que totes les institucions amb poder, des de l’església medieval al Fons Monetari Internacional, han convertit en un perill per a l’estabilitat del sistema els tres sentits que ens haurien de fer superiors als altres animals.
A propòsit de la memòria, l’inesgotable dietarista Porcar ens recorda que, l’any 1623, les restriccions quaresmals començaren molt tard, al contrari que enguany, i que, per tant, tal dia com hui d’aquell any, mentre els estudiants celebraven la seua festa sense passar-se’n –perquè la Inquisició no admetia bromes durant la Quaresma–, a la pescateria de València a penes hi havia quatre grapats de peix, “cosa ja mai vista dels nats a València”, per haver començat la Quaresma en una data tan baixa.
Indignat, Porcar comenta que no hi havia lluç ni abadejo i que una dotzena de sardines, que el dia 1 de març costaven onze diners, ara en costaven vint. “Déu ens tinga de la seua mà”, es lamenta, amb raó, el cronista.
Hi ha portaveus de partits i llepaculs orgànics que diuen que això d’invocar la memòria és cosa de gent rancuniosa, incapaç de passar pagina i delerosa de rebre subvencions; però Porcar ens fa veure que, molt abans de Marx i de Mercadona, la llei de l’oferta i la demanda ja condicionava la vida dels valencians. I més val no oblidar-ho.
Si ens fixem ara en el sentit comú, i sense abandonar el món dels estudiants, tampoc no ens hem d’esforçar gaire per comprovar que no és sant de la devoció del poder. Pensem, per exemple, en el cas d’un grup de professors universitaris que consideren que no cal conèixer la llengua d’un territori per a instruir amb els seus coneixements impagables –però generalment ben pagats– els indígenes de l’esmentat territori. A la majoria de persones amb sentit comú els semblaria una idea absurda, estrafolària i estúpida. Però al poder li sembla estupenda perquè, com diria algun rendista del meu poble, si els miserables s’ensenyen a llegir i a escriure, veurem qui segarà l’arròs, qui creurà que la seua llengua és inferior a la dels seus amos, qui anirà a un aeroport a les cinc del matí a insultar els jugadors que han perdut un partit de futbol o qui parlarà amb el seu gos, el seu gat o la seua iguana com si fóra una persona….
Ens queda encara la imaginació, que també reivindicaren els estudiants de París, Praga o Califòrnia, l’any 1968. Aprofitem-la, ara que estem sense govern a Madrid, per a imaginar que si primer ens humiliaren, després ens ignoraren i ara volen burlar-se de nosaltres, finalment vencerem perquè tenim raó i la memòria, el sentit comú i la imaginació, seran els fonaments d’una societat progressista. Perquè, si no és així, que Déu ens tinga de la seua mà.
