Tal dia com hui de l’any 1453 el món va començar a canviar de dalt a baix quan els soldats otomans de Memmet II entraren a Constantinoble, que abans havia estat Bizanci i ara és Istanbul. La llegenda assegura que, mentrestant, els savis de la ciutat estaven discutint sobre el sexe dels àngels, la discussió més bizantina de la història, fins que es posaren en marxa les xarxes socials.
Situada en el punt més estratègic del món clàssic, la ciutat mil·lenària havia passat per moltes mans, fins que Constantí la va convertir en la capital de l’Imperi Romà d’Orient. Els otomans l’assetjaven des de feia temps, amb un exèrcit nombrós; però Constantinoble era difícil d’ocupar perquè tenia unes defenses inexpugnables. Fins que la decadència de l’imperi, la inhibició del papa de Roma i la traïció dels possibles aliats la derrotaren.
Amb l’ocupació otomana de Constantinoble i, per tant, del Bòsfor, que era el pas natural entre orient i occident, el comerç d’espècies, seda i d’altres productes es va ressentir, però, de seguida, com sempre que s’enfronten a un problema important, els comerciants i els seus valedors començaren a buscar rutes alternatives. Els portuguesos intentaren l’aventura amb Vasco da Gama, que va dintre èxit en el seu viatge a l’Índia, vorejant la costa d’Àfrica. Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, amb unes diners que no eren seus, sufragaren el primer viatge de Colom i, d’aquella manera, es va acabar l’Edat Mitjana i va començar la Moderna, segons els manuals d’història del nostre àmbit cultural, que no és l’únic.
De la mateixa forma, la globalització que ens clavaren doblada fa uns quants anys va ser l’inici d’un canvi social profundíssim que, potser, ja s’ha produït i que els historiadors del futur acotaran, dataran i explicaran, si poden. La decadència de l’imperi americà, tan visible com ho va ser la de l’Imperi Romà d’Orient, va començar a posar-se de manifest a finals del segle passat i, ara per ara, ha arribat al fons del pou amb el president Donald Trump.
Que els “comerciants” contemporanis i els seus valedors, que també solen ser els seus assalariats, han començat a buscar rutes alternatives també és un fet que es nota en l’ambient. Les restriccions socials a què ens sotmet el capital, la recerca d’unes altres energies, els grans moviments de població que agiten el planeta, la massificació dels costums, la banalització de la tragèdia i la catàstrofe, la glorificació de la ignorància, l’excés d’informacions que ens impedeix diferenciar el gra de la palla, el nou puritanisme del pensament políticament correcte o la dispersió dels moviments socials són només alguns indicis del canvi que ens amenaça o que ens hauria d’animar a creure que millorarem.
Mentrestant, em fa la impressió que els savis de l’aldea global continuen discutint sobre el sexe dels àngels o, com diria Fuster, sobre l’art de trobar-li els collons a la vaca. Encara que també és possible que no hi haja savis perquè, ara, tots som iguals o això ens volen fer creure.
