La “comunitat internacional” té costum de celebrar dies internacionals de coses i, tal dia com hui, el dedica a la lluita contra el tràfic de drogues il·legals. De les legals, no en diu res. La veritat és que no em puc imaginar les cares més conegudes de la “comunitat internacional” enfrontant-se als narcos, encara que seria divertit veure Trump, Putin, Theresa May, la senyora Merkel i els seus col·legues perseguint llanxes ràpides, helicòpters o submarins carregats de coca. O, millor encara, perseguint camells de tercera pels carrers de qualsevol barri marginal.
Una altra institució que també sol commemorar fets difícils de comprendre és l’Església Catòlica, que celebra tal dia com hui la festivitat de sant Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l’Opus Dei que va pujar als altars l’any 2002 i, com que al cel no hi ha pressa, encara no té al seu càrrec cap patronatge. La data coincideix amb la mort del sant, que ens va deixar el dia 26 de juny del 1975, abans que el general Franco baixara als inferns a fer-li companyia i a acabar una discussió que començaren quan Josemaría, que encara no era sant, va adreçar uns exercicis espirituals de la família Franco-Collares.
Entre els membres de l’Opus Dei, que són persones quasi santes, dedicades a santificar-se pel treball, a estimar Déu i servir els homes, hi ha de tot, com en les cases riques, perquè la immensa majoria són de cases riques.
Un que ens toca de prop és el senyor Juan Cotino, que va ser president de les Corts Valencianes i que té unes quantes causes obertes per haver fet negocis que podrien ser il·legals, com ara les drogues que persegueixen els nostres líders mundials. Un altre, Joan Gaspart, que va ser president del Barça, també és de la colla i no cal dir res més. De com voten els socis del Barça potser sí que caldria dir alguna cosa, però jo sóc culer i no vull tirar pedrades a la meua teulada…
També són membres de l’obra alguns ministres importants, com ara el senyor de Guindos, que s’encarregava dels nostres diners; el senyor Fernández Díaz, que s’encarregava de la nostra seguretat i d’espiar els polítics independentistes, o el senyor Trillo, aquell del “mandahuevos” i d’algunes menudències relacionades amb avions de segona mà… Entre les senyores, hi ha Isabel Tocino, que alguna cosa devia fer al govern d’Aznar; la senyora Pilar Urbano, fina analista política i autora de llibres delicats sobre la monarquia que, encara que no ho semble, és valenciana, o la senyora Teresa Rivero, mare prolífica i vídua del difunt Ruiz-Mateos, un altre membre destacat del clan. Tots, i totes, persones que ens han predicat amb l’exemple per ensenyar-nos el camí cap a la santedat: acumular més diners dels que ens podríem gastar en trenta vides.
De manera que, si els responsables de la “comunitat internacional” tenen la voluntat d’acabar amb el tràfic de drogues, tenen una mina amb tota aquesta gent de l’Opus Dei, enganxada a una droga legal que es veu que és la més addictiva i la més difícil d’abandonar: els diners.
