La història, basada en els evangelis apòcrifs, explicava que la Mare de Déu, trista per haver perdut el seu fill estimat, anava un dia a la font per omplir un cànter d’aigua i se li va aparéixer un àngel que liva anunciar que, al cap d’uns dies, havia de pujar al cel en cos i ànima. Maria, humil i obedient, va tornar a casa molt contenta i va començar a cosir-se la mortalla…Quan, el dia assenyalat, li va arribar el moment d’abandonar per sempre aquesta vall de llàgrimes, Maria va expirar i els apòstols es reuniren per a ungir i sepultar el cos sant; peròen arribar al cementeri, la Mare de Déu va ascendir al cel en cos i ànima: duia la lluna per sabates i el sol per vestidura, el seu cap s’ornava amb una corona d’estrelles i la rodejava una gran cohort d’àngels.
Fa uns quants anys, si em permeten parlar una miqueta de mi, vaig escriure una novel·la basada en aquesta història, en la música del Misteri, en ma mare i en les peripècies del valencià al llarg del segle xx: Això és llarg de contar.
La idea inicial era que quan els primers cristians commemoraven l’assumpció de Maria, és a dir, la seua elevació al cel en cos i ànima, corrien mals temps per a l’única religió sense la qual la salvació no és possible i el fet de trobar-se en les seues celebracions clandestines, a les catacumbes, donava ànims als fidels i els ajudava a comprendre que no estaven sols en la seua desgràcia ni en la seua lluita per a imposar als gentils, als bàrbars i als traïdors, la doctrina de la salvació per l’amor… Quasicom ens passa ara a nosaltres, els valencians o, per a ser més exactes, els catalanoparlants alfabetitzats del País Valencià: la nostra llengua, la forma com entenem i expliquem el món, és el nostre senyal d’identitat més important i més significatiu, el vincle que ens uneix al passat i ens assegura el futur, que ens identifica; que ens ajuda, quan parlem entre nosaltres, a saber que no estem sols en aquest món globalitzat per la tirania de les grans empreses, dels bancs i dels oligopolis… I, sobretot, la llengua que compartim és l’energia que ens ajuda a mantenir viva la flama de l’esperança perquè ens conforta i ens permet imaginar que, entre tots, serem capaços d’imposar la raó a la força, el diàleg a la violència, la intel·ligència a la burrera, l’interés col·lectiu als beneficis ràpids i privats…
I el Misteri, un espectacle grandiós que cal veure almenys una vegada en aquesta vida, concentra totes les virtuts necessàries per fer-nos reviscolar, per animar-nos a continuar units i esperançats, per fer-nos sentir al cel, en cos i ànima, ni que siga unes hores.
