Antigament, el dia primer de maig, els nostres avantpassats celebraven la festa dels ganduls, potser perquè la major part de les faenes del camp ja estaven fetes i només calia esperar que el temps acompanyara per arreplegar una bona collita. En general, sempre s’ha considerat un bon dia per als ganduls l’endemà d’una festa grossa: el segon dia de Nadal, el segon de Pasqua… A Sueca, per exemple, l’endemà de Sant Roc és, encara, el dia del Gos, perquè mengem les sobres de la vespra i no fem res.
Però, a finals del segle XIX, la cosa va canviar radicalment i el dia primer de maig es va dedicar a commemorar el treball i l’orgull de la classe obrera. La història oficial ens diu que tot va començar a Chicago l’any 1886, amb una vaga general que va ser durament reprimida i va acabar amb molts obrers empresonats i unes quantes desenes de morts perquè, aleshores, encara existia la lluita de classes. L’any següent, la II Internacional, que demanava 8 hores de treball, 8 d’oci i 8 de descans, va instaurar el Dia Internacional de Treball en memòria d’aquells pioners del moviment obrer que, si ara alçaren el cap, es tornarien a morir de vergonya.
Aquesta és, en efecte, la història oficial que oblida sovint que, alguns anys abans, el 1873, els obrers i les obreres d’Alcoi ja havien protagonitzat la Revolució del Petroli, que va acabar amb un duríssim enfrontament entre marxistes i anarcosindicalistes, que ja presagiava la deriva del moviment obrer, encara que ni el mateix Marx hauria pogut preveure que, al inicis del segle xxi, el moviment obrer només seria un fòssil, una reminiscència social com el feudalisme o els noms franquistes dels carrers d’Alacant.
Després, el nacionalcatolicisme es va inventar la festa de San José Obrero, que consistia a demostrar, en estadis i places públiques, com havia progressat el braç treballador gràcies a la dictadura. Les criatures de les escoles, les dones de la Sección Femenina i la resta d’institucions franquistes eixien al carrer, en rigorosa formació, per a posar de manifest el seu agraïment al caudillo marxant al pas, cantant el caralsol o muntanyasnevadas i fent gimnàstica sueca, com fan ara mateix a Corea del Nord cada volta que Kim Jong-un necessita notar el suport del seu poble.
Ara mateix, i més encara enguany que la festa cau dilluns, el Dia Internacional del Treball és, sobretot, una benedicció per al madrilenys, que fan pont amb el 2 de maig, per allò dels francesos, i solen aprofitar el bon temps per a picar sola.
No obstant això, els valencians que no hem de treballar als bars, els restaurants i els hotels per atendre els madrilenys que vénen a omplir-nos les butxaques, podem dedicar el pont d’enguany a visitar Alcoi, no sols per recordar on va començar tot de veritat, sinó sobretot, per retre homenatge a Joan Valls, el poeta alcoià que hauria fet cent anys tal dia com hui.
