Els companys de viatge reclamen amb grans gestos un pacte anti-corrupció (quan ja han fet tard). Uns altres s’han atrevit a demanar eleccions anticipades… i l’ambaixador dels Estats Units, que de segur té informació de primera mà de com va la claveguera i de l’estat d’indignació del veïnat, s’ha fet visible. Heus ací la veritable senyal d’alarma, l’autèntic indicador de l’estat de l’opinió i de l’esclat social que es veu vindre. Si ho haguera dit el secretari general de les Nacions Unides, encara ens resultaria exòtic, però qui ha demanat pas enmig de l’aldarull ha sigut l’ambaixada nord-americana, poca broma.
El sistema ha petat. Tot i això, els principals beneficiaris, comissionistes a banda, es resisteixen a assumir-ho. S’atrinxeren en la presumpció d’innocència, en retòriques buides, en falses promeses i, sobretot, apel·lant a tota classe de mentides i embolics. De pas intenten desviar l’atenció i aventuren la fi de la crisi, l’horitzó de prosperitat i d’altres contes més propis d’Andersen o de Lewis Carrol. Però el femer no permet albirar res més que merda i més merda. Les eleccions anticipades, per sí mateixes, tampoc no faran net. Perquè tant el PP com –de moment- el PSOE continuen excavant en els sondejos demoscòpics i faran mans i mànigues per impedir nous comicis (generals i/o autonòmics), reformes constitucionals i qualsevol altra mesura regeneradora que amenace a esborrar del mapa la llarga nòmina de munyidors. I, entre alguns altres factors, els sistemes electorals vigents (general i autonòmic) són feixos de cartes marcades.
Només valen per a passar el tràmit i perpetuar el negoci. La distància entre les elits que s’aferren a mantenir el femer, ni que siga perfumant-lo, i l’olla a pressió que va coent la indignació de la ciutadania estafada, és tan gran com imperceptible per als que no se n’assabenten o, més exactament, no volen assabentar-se de la imminència de l’esclat. És hora de fer neteja. O, en l’argot informàtic, fer-li un ‘reset’ o formatejat al disc dur, perquè no hi ha antivirus que acabe amb tanta porqueria. La monarquia, els parlaments, el Senat, el club selecte de la judicatura, l’exèrcit, la banca assassina, l’espoli fiscal, el saqueig inacabable, tot l’entramat institucional podrit o corromput… el femer sencer: que rebente!
