PP-C’s-PSOE, o Podemos?

Ja abans de les eleccions del 20 de desembre, i davant els pactes electorals, s’assegurava que la coalició Compromís-Podem tindria un grup parlamentari propi i diferent al de Podemos al Congrés de Diputats. Alguns vèiem aquesta promesa, més que amb escepticisme, amb incredulitat, pel precedent, ja fa molts anys, d’aquell intent del PSC de tindre un grup a part del PSOE, proposta que no va quallar.

Ara, amb el reglament del Congrés a la mà (un reglament que ja es coneixia quan Podemos prometia a Compromís-Podem un grup propi) i amb l’oposició del PP, PSOE i C’s, s’ha negat a la coalició valenciana qualsevol possibilitat de tindre un grup, a part del que té Podemos. I per això aquella percepció d’incredulitat que jo tenia, s’ha convertit en convicció: Compromís-Podem no tindrà grup parlamentari diferent al de Podemos. Com tampoc no hagueren tingut grup parlamentari propi (en cas que hagueren tret els diputats suficients) els diputats del BNV per una part, els d’IPV per l’altra i finalment els dels Verds.

_{Joan Baldoví}

Les primeres declaracions que s’han fet davant la negativa de que Compromís-Podem tinga un grup parlamentari al Congrés, ha estat donar la culpa al PSOE, al PP i C’s. I certament que si aquests grups hagueren tingut un mínim de sensibilitat, Compromís-Podem, i malgrat el reglament del Congrés, hauria pogut tindre grup parlamentari propi. De fet, algunes vegades s’ha fet “trampa”, intercanviant diputats d’un grup a un altre per aconseguir “complir” amb el reglament. Fa uns dies el PSOE va “cedir” uns senadors a Democràcia i Llibertat i a ERC, per tal que aquests partits puguen formar un grup al Senat.

Jo crec que Podemos, intencionadament o no, és el responsable de que Compromís-Podem no tinga grup propi al Congrés. Pablo Iglesias ja sabia que si Podemos feia una coalició amb Compromís, el grup parlamentari per a la coalició del País Valencià era impossible. Si Podemos, realment haguera volgut un grup parlamentari per a Compromís, hauria pogut incloure els seus candidats sota la marca Compromís, sense que apareguera la seua, encara que després els diputats de Podemos hagueren anat al grup de Pablo Iglesias, per aquests transvasaments que es donen al Congrés i al Senat. Ja sé que algú dirà que eixa solució seria injusta amb Podem, pel fet que havia de renunciar a la seua marca. Però el resultat de les eleccions hauria estat el que ja coneixem, amb la marca Compromís i el suport extern de Podem. I Compromís (amb els diputats de Podem), aleshores sí que hauria tingut un grup parlamentari propi. Algú també dirà que la renúncia de Podem l’hauria pogut fer Compromís. Però en aquest cas no hi hauria hagut cap possibilitat d’un grup propi, mentre que si Podem haguera renunciat a la seua marca, Compromís sí que hauria pogut tindre un grup al Congrés, format pels nou diputats que ha tret al País Valencià.

L’actitud de Podemos, conscient o inconscientment, i voldria equivocar-me, ha impedit un grup parlamentari per a Compromís-Podem. Certament que amb la coalició de Compromís i Podem, la “cooperativa” valenciana ha aconseguit un bon resultat (i també Podem) ja que ha passat de tindre un sol diputat a la circumscripció de València, a tindre tres representants en aquesta circumscripció, dos en la d’Alacant i un en la de Castelló. Però sense grup propi.

El que no crec que siga honest, és donar la culpa (o tota la culpa) al PP, PSOE i a C’s de que Compromís-Podem no tinga un grup parlamentari. Com tampoc és honest l’invent del Sr. Pablo Iglesias en parlar d’un grup “confederal” o “plurinacional” (¿com el del PSOE?) que incloga en Podemos els diputats de Compromís-Podem, els d’En Marea i els d’En Comú Podem.

El que sí que és evident, és que sense un grup propi per a Compromís-Podem, la visibilitat del País Valencià quedarà diluïda dins de Podemos o dins del Grup Mixt.

Per altra part, els Srs. Rivera, Rajoy i Sánchez, i també el Sr. Iglesias (no ho oblidem) comparteixen (amb matisos) un mateix model d’Espanya. Només cal recordar que el referèndum per a Catalunya que prometia el Sr. Pablo Iglesias, ja no és tan urgent, opinió que també comparteix la Sra. Mònica Oltra.

Des del País Valencià i des de Catalunya es veu Espanya d’una manera diferent a com la veuen aquests líders i per això la necessitat d’un grup propi per a Compromís-Podem, per tal de tindre una veu valenciana. Cosa que no serà possible. I tant de bo m’equivoque.

Directe.cat: Pablo Iglesias ja no veu prioritari el referèndum