No entraré –avui- a participar en l’aldarull de contradiccions que s’ha organitzat a propòsit de la reobertura de RTVV, un dels compromisos electorals del nou govern, també citat a la Fumata del Botànic. L’article recent de Francesc Viadel, ací mateix, era clar i no necessita de traductors. O potser sí, atenent a l’allau d’informacions interessades, estratègies canines de marcar territori, poca solvència a l’hora d’explicar procediments ajustats a la legalitat vigent, i un punt de sensacionalisme que sol començar pels suposats –i mai aclarits- embolics legals, passant per tota classe de supòsits de lliure fabulació. Potser un altre dia serà cas de dir-ne tres o quatre mitjanament embastades, però avui, si de cas, només cal recordar als responsables governamentals i als irresponsables de tota classe que planegen sobre el cadàver mal enterrat de Canal 9 a l’estil dels voltors, que el taxímetre corre. És a dir, que mantenir aquell quiosc tancat val diners. Molts diners. I si reobrir aviat amb la plantilla necessària –que mai no seran 1.608 empleats, ni tampoc exclusivament periodistes- costa cent, per posar un exemple, algú haurà de donar explicacions i potser alguna cosa més si al final de la carrera de frivolitats, recent engegada, acaba costant-ne mil. O no hi ha RTVV perquè la covardia i les ocurrències de tot l’elenc la fan inviable. Fugint de Guatemala acabaran a Guatepitjor. També pot ser que, a falta de visibilitat, la nova administració tinga una certa prevenció davant la resposta del sector privat. No pateixin. Els grups mediàtics tiraran a matar des del primer moment, com ja deuen haver percebut.
D’aquesta espècie pretenia cridar l’atenció. Ara que el govern ha omplert les caselles de l’organigrama, ja no té excusa. Cal suposar que els nous mandataris estaran al corrent que el Tribunal Suprem va anular el repartiment de freqüències de TDT que va adjudicar el govern del Molt Imputat Francisco Camps, d’acord amb la tria de l’irrepetible Esteban González Pons. D’això ja fa temps, però el govern que tan indignament va presidir Alberto Fabra va optar per no executar la sentència. Això se’n diu prevaricació i està castigat pel Codi Penal. Hi van haver desenes de denúncies, també de particulars, exigint la fi de la pirateria audiovisual i que la Generalitat complís la sentència de l’Alt Tribunal. Les respostes, des del departament corresponent, no passaren de ser un insult a la intel·ligència. Per al poc temps que els hi quedava de pessebre, com anaven a deixar als amics sense la freqüència assignada? Qui vinga darrere, que arree! I bé, ja han arribat. Com és natural, no té res a veure posar fi a la il·legalitat amb arbitrar un nou escenari audiovisual més conseqüent amb els anhels democràtics. Quant de temps necessita el govern de la Generalitat per a acabar amb la pirateria i executar la sentència del Suprem? O pensen mantenir la il·legalitat del panorama audiovisual vigent fins que les granotes crien pèl?
A més dels corsaris audiovisuals, hi ha els paràsits. El govern de Camps a través de l’intendent Jaraba en RTVV, i posteriorment el de Fabra perquè va mantenir i elevar la magnitud de l’escàndol, van afavorir que les televisions amb freqüència d’àmbit autonòmic adjudicades als bisbes (13TV, Mediterráneo TV…) i a Vocento (Las Provincias) feren ús de la xarxa pública de repetidors del senyal, propietat de la radiotelevisió pública. A canvi de no res, o de l’equivalent a no res. Mai s’hi va comprovar que complien les condicions d’intercanvi de publicitat, ni que pagaren les factures per la prestació del servei. A més a més, Vocento va rellogar la freqüència a una teletenda. Perquè sí. Lluny de rescindir-los el dret a parasitar les infraestructures públiques, Fabra els hi va prorrogar el privilegi. A canvi de què? Un misteri, perquè mai va donar cap explicació. Seria bo que la nova administració fes honor a la transparència anunciada i informés a l’opinió pública –i a la competència- sobre les condicions amb què continuen operant aquests baluards de la caverna mediàtica. A més a més, considerant l’estat de les finances públiques, ja tarden a exigir el pagament escamotejat i rescindir aquesta classe de contractes fraudulents. Si no davant la legislació mercantil, fraudulents per a la ciutadania. Què esperen?
