La Punset donarà molt de joc mentre dure la legislatura. Quant durarà? Segons com funcione aquesta mena de Berlin de postguerra resultant de les eleccions i repartit entre nord-americans, francesos i britànics (els russos s’han quedat sense pastís). Durant el debat d’investidura de Ximo Puig, Oh Carol va prendre la tribuna d’oradors com si haguera desembarcat a Perejil. Les va dir tan grosses, que l’endemà va haver de moure algun fil, més l’auxili de l’entramat mediàtic habitual, a fi d’intentar esmorteir els efectes de la proclama. Ni així.
Oh Carol és contrària a la immersió lingüística. Aquesta metodologia pedagògica d’origen canadenc de fa vora mig segle, que tant bé funciona en societats democràtiques obertes a fi de no laminar els drets culturals i lingüístics de la població aborigen, és una declaració de guerra per a la Punset. I encara com va dir que el valencià és entranyable, però no serveix per trobar feina. Oh Carol, quina clavada de pota! És el que comporta mostrar-se natural en llocs on mana la impostura. A donya Punset li podríem explicar que, per exemple, si hi haguera una televisió pública en català, s’haurien de doblar pel·lícules, documentals, etc. I això vol dir que caldria tenir estudis –empreses- de doblatge, actors, directors, tècnics… per a fer-ho. És a dir, indústria, llocs de treball, economia productiva, canvi de model… els sona la música? En cas contrari, és a dir, si la tele és en espanyol, ja ens va bé comprar els productes que s’han doblat –i han generat riquesa- fora del territori. És un exemple, però se’n poden posar uns quants milers. La llengua, el català en aquest cas, és un factor discriminatiu a favor del País Valencià i el teixit productiu. Valors culturals, sentimentals i fallers a banda. Economia pura i dura, Oh Carol.
A la Punset no li agrada que a l’espanyol li diguen castellà. Tècnicament és castellà, però ella proclama que és espanyol. Com si s’opera del dit corrunx. En cap cas l’interessa a la delegada de Ciudadanos en Levante que l’espanyol perda la supremacia en la batalla de la desigualtat lingüística. El recurs de l’anglès funciona com a coartada, no només per a l’espanyolisme rampant. Però, fins i tot des dels pressupostos d’immersió lingüística, l’invent pot funcionar a condició que el català assoleixi una posició d’igualtat, que ara no té. L’altre punt de preocupació, Oh Carol, és el que la senyora d’Altea Hills denomina “sobiranisme perifèric”. Té raó, per què li ho anem a negar? A Carolina Punset li fa pànic el to que va emprar el president Ximo Puig en reclamar el finançament que ens pertoca. Els més romàntics potser confien a que quan Rajoy perdi les eleccions i calga asseure’s amb l’Espanya del cereal per a reclamar el que ens deuen, a més del canvi de criteris quant al repartiment, seran flors i violes. Oh Carol, que té una vista de linx –viure a Altea Hills imprimeix caràcter- ja s’ensuma que hi haurà embolic i que darrere dels bascos i catalans, pot haver-hi un altre terratrèmol de sobiranisme perifèric a l’aldea valenciana. Espanya és un mal negoci, Oh Carol. Uns ho han descobert abans, i uns altres s’ho trobaran després. Què hi farem?
La part dolenta del festival Punset és que la senyoreta d’Altea Hills s’equivoca en considerar Compromís un pinyol independentista. O que Ximo Puig està contaminat, perquè diu que ja n’hi ha prou d’ofrenar glòries a Espanya. No tens cap motiu de patiment, Oh Carol. De moment, sense entrar en les pròpies reserves mentals que a dures penes amaguen els líders d’aquest Berlin de postguerra, les tres potes de la Fumata del Botànic, sembla que la caverna no renuncia a marcar l’agenda –i qui ha de ser càrrec públic- en la nova Generalitat. El poder valencià, de moment, ni està ni se l’espera. Amb una mica de sort, ja veurem la setmana que ve.
