La tragèdia va ocórrer a la plaça de bous de Vitòria, l’11 de juny de 1889, tal com conta un cronista de l’època que la va presenciar: “Entonces, Milà hijo (pantalón blanco, blusa marinera de seda color azul y sombrero de hule negro con cintas colgantes) entre aplausos y acordes de la música, daba vueltas al ruedo y despedíase del público. Acto seguido, tomaba con ambas manos el trapecio y a la voz (la recuerdo bien) de ‘Suelten todos’, obrava la fuerza ascensional del aerostàto y éste se remontaba verticalmente. Pero… se olvidaron de soltar el cable de sustentación ¡y con el globo ascendió el cable del que pendía un poste…! Aquel cable asesino cortó una pierna de Latur, produciéndole herida mortal en el aire, y en el aire comenzó a sentirse fallecer…” L’aparell amb el Capità Milà moribund va caure als afores de la ciutat, a uns tres o quatre quilòmetres de distància. Aquell dia, com tenia per costum, no va retornar a la plaça amb una cavalcada triomfal entre els vitols i els aplaudiments dels seus admiradors. Desapareixia així el gran ídol de l’afició valenciana (només el 1882 va actuar a la ciutat trenta-set vegades junt amb la família Milà), al qual –apunta Vallès- se li havien dedicat un parell d’auques, un gran nombre de cançons que en descrivien les gestes i l’obra de teatre Milà per l’aire, de M.R. Liern.
Sobre una multitud de persones pendents de les evolucions que duu a terme, un home se sosté en precari equilibri en una mena de trapezi que penja d’un globus. Veiem en la llegenda que acompanya la fotografia que es tracta d’una ascensió que va tindre lloc a la gran pista de l’Exposició Regional de València del 1909. Aquest tipus d’espectacles s’havia convertit en habitual a les grans ciutats des que, a partir del 1850, els vols aerostàtics van perdre en bona mesura el caràcter científic amb què s’havien associat i van esdevindre una atracció de masses. Ara l’aeronauta executa davant dels ulls perplexos del públic acrobàcies i exercicis gimnàstics suspès en els més diversos aparells, com el trapezi ja esmentat, les anelles, una cadira…, alhora que incorpora altres efectes (pirotècnia, banderoles, llançament de flors, trets de canó…) i, sovint, acaba saltant en paracaigudes.
Ascensió amb globus a l’Exposició Regional de València del 1909
Tot seguint aquesta tendència, el Capità Milà (Antonio Martínez Latur, Cofrents, 1862), membre de la Companyia Acrobàtica-Aerostàtica de Joan Milà, un cèlebre gimnasta català del qual es feia passar per fill, va popularitzar aquesta diversió fins a un punt desconegut aleshores. Amb les seues “boles” El relámpago, El rayo i El rey de los aires, “va mantindre l’hegemonia durant una dècada (1879-1889), però el seu record va perdurar pràcticament fins a la desaparició de l’espectacle aerostàtic el 1946”, diu Isidre Vallès (L’espectacle aerostàtic, 1988). Milà actuava amb assiduïtat per tot l’Estat i també per França, i la seua fama era tan gran i estava tan estesa que no fou estrany que, després que morira en un accident als 27 anys, aparegueren altres especialistes amb nom idèntic que pretenien ocupar el seu lloc.
Un dels globus del Capità Milà abans d’enlairar-se
Els riscos d’aquesta activitat eren evidents, com demostra l’important nombre de navegants aeris que van perir mentre la practicaven. El mateix Milà havia patit un altre incident greu a Alacant uns anys abans del qual també ens han arribat notícies: “Hallàbanse éstos a unos 900 metros, cuando un grito desgarrador brotó de miles de labios al observar que el globo estaba ardiendo. El montgolfier, a su salida, fue impulsado por el aire hacia el oeste de Alicante y observóse que el incendio iba consumiendo la tela por este lado, produciendo un rápido descenso; mas de pronto vióse que el resto, respetado por las llamas…, se arrolló de manera tal que sofocó el fuego, dando tiempo para que los aeronautas pisaran tierra firme en un huerto llamado de Lafora, al oeste del cementerio, donde les aguardaba una muchedumbre de curiosos y la família del señor Milà… El regreso a la plaza de toros produjo un entusiasmo difícil de describir…”
L’aeròstat ‘Relampago’ del Capità Milà amb dos aeronautes
El 5 de setembre del 1909, Esteban Martínez, l’home que en la imatge del principi s’enlaira sobre la pista de l’Exposició Regional, l’organització de la qual l’havia contractat per efectuar tres exhibicions amb l’aeròstat anomenat Mariposa, sempre que complira la condició d’aterrar a prop a fi que els espectadors pogueren rebre’l i saludar-lo, fou arrossegat pel vent de ponent cap a la mar, on es va perdre per sempre.
