Fa dos setmanes, el Congrés dels diputats va admetre una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) ʺper a la regulació de la festa dels toros com a Bé d’Interés Culturalʺ (BIC), impulsada per la Federación de Entidades Taurinas de Cataluña amb el suport de vora 600.000 signatures. Votaren a favor PP, UPN i UPyD. El PSOE es va abstindre. La resta de grups s’oposaren.

Juan Manuel Albendea, el diputat del PP que va defensar la proposició de llei, justificava que els bous eren una manifestació cultural ʹde primer ordeʹ citant Calderón de la Barca, Dumas, Garcia Lorca, Gautier, Goya o Picasso (entre molts d’altres), tots inspirats per la tauromàquia en la seua producció artística. Si d’art en parlem, pel mateix argument s’hauria de declarar BIC la màfia siciliana (Coppola, Scorsese…) o els sacrificis humans de l’Amèrica precolombina.

Albendea va dir, a més, que ʺel principi d’igualtat de tots els espanyols recollit en l’article 14 de la Constitució i la llibertat de l’article 10 fonamenten que cada espanyol puga o no anar als bous segons la seua voluntatʺ, com si es discriminara l’entrada a les corregudes a persones de sexe, religió, estatura o pròtesis dentals concretes.

El que realment volia dir el diputat és que el Parlament de Catalunya ha prohibit les corregudes, acord que els taurins consideren una discriminació territorial i ideològica. Pel mateix raonament, el diputat invocava sense ser-ne conscient el dret a la igualtat i llibertat que haurien de tenir els madrilenys per a no pagar un euro per recepta o per a ser assistits en hospitals públics com a la resta de l’Estat.

Per altra banda, els protaurins i els mitjans de comunicació oculten de forma sistemàtica i intencionada que les corregudes de bous també estan prohibides a Canàries. Els silencis, i també les omissions, parlen.

L’anàlisi sintàctic, semàntic i argumental de les declaracions públiques i el seu metallenguatge haurien de ser matèria obligatòria a les escoles. Aconselle llegir la transcripció de la sessió parlamentària completa. En el text es troben algunes perles. Per exemple, durant la intervenció del diputat Alfred Bosch i Pasqual (Izquierda Plural-ERC), queda clar que el transcriptor o transcriptora del Congrés entén i escriu perfectament l’anglés però gens ni miqueta una de les llengües oficials de l’Estat:

“ … pretenden reintroducir los toros en Cataluña, el primer gran objetivo de esta iniciativa. Pues bien, no lo aceptaremos. (Pronuncia palabras en catalán). Never ever will be accept bullfighting in Cataluña. It’s done, it’s gone, forever”.

Ens hem quedat sense saber què va dir en català l’esmentat diputat. L’aportació metalingüística d’aquesta transcripció és impagable.

Comparteix

Icona de pantalla completa