La fractura hidràulica o fracking consisteix a injectar aigua barrejada amb arena i additius químics a alta pressió amb l’objectiu de trencar les roques del subsòl i alliberar el gas i el petroli que hi tinguen incrustat per fer-lo fluir fins a la superfície. Es tracta d’un mètode molt qüestionat per la comunitat científica i per alguns països conscients dels riscos que comporta, tant pel que fa a la contaminació dels aqüífers com per les conseqüències derivades de la inestabilitat del subsòl. El Congrés dels Diputats ha votat contra la prohibició del fracking a l’Estat espanyol. Ho han fet amb els vots del PP, PNB, CiU i la nova dreta carpetovetònica d’UPyD. Són els majordoms de les oligarquies financeres, que són les mateixes que controlen els monopolis energètics i acostumen a retirar –i remunerar- en els consells d’administració de les respectives corporacions ex ministres, ex presidents de governs i ex mandataris de la partitocràcia, perquè continuen influint en els dividends de l’accionariat afavorint una legislació amable i permissiva, més enllà de les destrosses, riscs i danys afegits.
El discurs oficial s’entesta en el pretext de la dependència energètica. Una fal·làcia, això de la dependència energètica, que excusa i ajorna el trànsit cap a les energies alternatives, i el control de les fonts i els processos per part de la ciutadania espoliada, mentre contribueix a l’esgotament dels recursos naturals i a la devastació de paisatges i vides. Quan tinguem a la vista una serra convertida en bidets o patim les conseqüències del fracking que es disposen a perpetrar –també en el nostre territori, per si hi havia dubtes-, no oblidem que serà gràcies als vots del PP, PNB, CiU i UPyD. D’aquesta nova destrossa caldrà demanar comptes a les urnes i als carrers.
