Mans Unides

El 2013, al Palau de la Música de València, Mans Unides organitzà un concert per recaptar diners per construir una maternitat a Touba, a Mali. Pilar, una bona amiga, abans del concert llegí un text preciós, on entre d’altres coses deia això: “A Mali els parts són amb dolor i amb horror, per la falta de mitjans. No hi ha aixetes ni electricitat, però la gent de Touba té un cor gran i solidari. I és que els seus habitants somriuen amb els ulls de l’ànima i la seua mirada desprèn una llum tan intensa, que t’atrapa. Per això el projecte de Mans Unides d’una maternitat, farà realitat dos somnis de les dones d’aquesta aldea africana: l’esperança i el dret a ser ateses amb dignitat”.

Fa uns anys la meua amiga Pilar va visitar Touba amb un grup de farmacèutics, per portar mil quilos de medicaments que el Col·legi de Farmacèutics havia recollit, a petició del salesià Pepe Guillem. La meua amiga Pilar em contava que en arribar al poblat, bruts i cansats, després d’un viatge que no s’acabava mai i amb temperatures de 50º, van poder dutxar-se i descansar en una casa que tenen les religioses salesianes. Pilar em contava que ja de nit, va entrar a la casa una família del poblat: el pare, seguit de la mare i dels fills, que en llengua boré, explicaren a les religioses, “que portaven un gibrell amb una pasta de mill, anomenat To, que havien cuinat per a nosaltres. Era el seu sopar, l’única cosa que tenien per a aquella nit, però que en senyal de gratitud per les medecines que portàvem, ens ho volien donar”.

La meua amiga Pilar em deia que van haver de contindre les llàgrimes i que es van quedar sense paraules, per poder agrair el gest d’aquella família que els portava tot el que tenien!

I és que a l’Àfrica, malgrat que les famílies viuen en la misèria més absoluta, tenen un cor gran i generós! I per això saben compartir el que tenen. És per això que el Vaticà II denunciava el drama de la fam: “mentre una multitud immensa no té el més necessari, altres viuen en la opulència o malgastant els seus béns” (LG 63) I per això, mentre que al Primer Món “l’impiu es glorieja de les seues ambicions, àvids de diners” (Ps 9:3) acumulant riqueses amb injustícia (Ps 72:12), la Paraula de Déu ens mana tindre presents “els qui són maltractats”, actuar fraternalment i no anar “darrere els diners” (He 13:3-5)

Hui dia 6, Mans Unides ens urgeix al dejuni voluntari i a la solidaritat, per fer possible un món més humà i més fratern. Una terra sense les diferències escandaloses que veiem entre el Primer i el Tercer Món, originades per l’egoisme dels qui acaparen béns i més béns i no saben compartir allò que tenen.

L’avarícia, l’afany de diners i l’opressió als més pobres, és un insult i una immoralitat! “Perquè més val poc amb justícia, que no grans rendes amb la injustícia” (Pr 16:8) com ens demostren els pobles de l’Àfrica.

Com ha dit el papa Francesc, davant el drama de la fam “no podem mirar cap a un altre costat, com si el problema no existira”. Per això el passat mes de novembre, en la FAO, el papa exigia solucions per als qui passen fam, hòmens i dones que “ens demanen dignitat, no almoina”, i per això convidava el món a cuidar “la germana i la mare terra” i a no deixar que s’elimine del diccionari la paraula solidaritat.