A principis de març del 2005, en un debat al Parlament de Catalunya, Pasqual Maragall, aleshores president de la Generalitat, li va abocar al cap de l’oposició, Artur Mas, de CiU: “Vostès tenen un problema i se’n diu 3%”. L’oasi català va patir una sacsejada de dimensions inèdites. Maragall, probablement pel seu compte i risc, destapava la caixa dels trons en divulgar el percentatge de l’obra pública adjudicada als privats per decisió dels conservadors catalans quan governaven. Un 3%? A Catalunya triomfant, només un 3%? Aquella mateixa vesprada, al despatx de l’alcaldia de l’ajuntament d’Alacant anirien a bacs, de tant riure, quan van assabentar-se, ni que fora per la ràdio, de l’aldarull que havia provocat Maragall… pel 3%! I és que en aquella mateixa època –i ja han transcorregut vuit anys- el senyor alcalde d’Alacant, Luis Díaz Alperi, era popularment conegut en els cercles de negocis, en la política de rodalies i en l’obscur univers de les contractacions d’obra pública com Luis XVI. Per què seria?
Díaz Alperi, Luis XVI, ja no és alcalde d’Alacant. El va substituir la senyora Sonia Castedo, que també ressegueix les passes patibulàries de l’antecessor, atès que tant un com l’altra naveguen entre imputacions judicials amb l’esperança que la prescripció derivada del pas del temps els deixe, a tots dos, impunes i amb la integritat del botí acumulat. No cal dir que tant Luis XVI com la successora en el tro són del PP.
Díaz Alperi és diputat a les Corts valencianes. La seua filla, també. Amb les monarquies de l’Antic Règim això era normal. Els càrrecs i els títols nobiliaris passen als hereus. I la dreta espanyola té una concepció del poder més pròxima a l’època premoderna que no a les societats democràtiques. Als diversos sumaris judicials que afecten l’ex alcalde d’Alacant –tràfic d’influències, suborn, revelació d’informació privilegiada…- se’n van afegint d’altres. La fiscalia l’acaba de denunciar per delicte fiscal i falsedat documental. El bon senyor va amagar vora dos milions d’euros i va defraudar-ne a l’Hisenda pública 700.000. Com pot acumular un alcalde vora dos milions d’euros? No, no especulen, millor que ho conte en el Jutjat. Crida més l’atenció que continue ostentant un càrrec representatiu en una Cambra parlamentària que a cada nou escàndol s’assembla més a un refugi de bucaners.
Luis XVI evoca, quina casualitat, l’últim monarca de la França del segle XVIII. La guillotina li va segar el cap el 21 de gener del 1793 pel matí. Ací no hi va haver res semblant a la Revolució Francesa. No hi ha guillotines. Encara.
