I finalment Ovidi Montllor va aparèixer a Canal 9. O a Canal Mueve, tal com l’anomenava el cantautor alcoià amb la seua causticitat característica. Ho ha fet encarnat en la figura del presentador Xavier Carrau, que ahir va sotmetre el conseller valencià d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, Máximo Buch, a una sessió de spa televisat per què qualsevol polític del planeta pagaria molts diners, amb sobre o per transferència. “Vostè és un senyor! No em fa mal el senyor! Endavant, senyor! Visca el senyor!”, cantava l’Ovidi.
Enmig del crash econòmic i financer més important de la nostra història autonòmica, el presentador de l’espai Bon dia va tractar el número 3 de l’executiu valencià amb una reverència extrema. La cascada d’afirmacions i interjeccions pronunciades per l’entrevistador –“ehem”, “sí”, “ehem”, “ehem”, “ehem”, “sí”, “ehem”…– hi havia moments que no distaven ni un segon l’una de l’altra, fins al punt que, ves per on, enterbolien la correcta recepció del catecisme popular.
De seguida que va accedir al plató, el conseller es va sentir com a casa. De fet, va adreçar-se a Carrau amb el molt col·loquial “Xavi”, i aquest, embadalit per la majestuosa presència de l’insigne personatge i encara més entendrit en comprovar l’afecte que li professava, va afanyar-se a remarcar “açò és molt interessant”, en una de les primeres respostes del seu convidat. Carrau i els seus somriures còmplices semblaven Jesús Hermida, i l’entronitzat Buch, el rei Joan Carles.
El servilisme inopinable de la televisió valenciana envers els nostres governants cada vegada resulta més ofegador. Alberto Fabra va garantir uns mitjans públics plurals i de qualitat, però un any i mig després ha quedat clar que tot allò fou el somni d’una nit d’estiu. RTVV no és al servei dels ciutadans que la paguen religiosament (i de manera legal), sinó d’un PP que continua fent-ne ús exclusiu.
“Conseller, que passe un bon dia”, va acomiadar-se Xavier Carrau després de la sessió de massatge preceptiva, en interpretació lliure del tema de Montllor. “Vostè és l’amo, senyor A les ordres, senyor! Sí senyor! Està content, senyor? Puc marxar ja, senyor? Gràcies, senyor! Gràcies, senyor! Gràcies, senyor!”
