Per més que ho intente, no puc comprendre l’actitud de l’arquebisbat de València en desautoritzar la publicació de l’Oracional Valencià, una obra excel·lent editada per l’AVL, juntament amb l’Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià. La decisió de l’arquebisbat de València, ha estat compartida, “
tanto en el contenido de la carta como a la forma y al espíritu qu muestra”, pels bisbes d’Oriola-Alacant i de Sogorb-Castelló, reunits a València els dies 6 i 7.
Quan els textos litúrgics del Missal Romà, preparats per l’AVL, continuen dormint el son dels justos en algun calaix del Palau Arquebisbal, un comunicat de l’arquebisbat de València, del 24 de juny, en relació a l’Oracional Valencià, ha lamentat la publicació d’aquesta obra, amb l’argument “que hayan hecho ustedes por sí y ante sí, sin las debidas autorizaciones de este arzzobispado”. I per si fóra poc, la publicació de l’Oracional Valencià per part de l’AVL, és vist com la manera no correcta, “ni la mejor de proceder”. Certament: ni fer, ni deixar fer!
El Sr. Ramon Ferrer, President de l’AVL va destacar en la presentació de l’Oracional, “les virtuts d’aquest devocionari”, a més de denunciar el silenci dels responsables de la Província Eclesiàstica Valentina, pel que fa al Missal Romà en valencià presentat als bisbes ja fa uns anys.
Però només fa 5 anys i mig, el desembre de 2009, és va presentar a Lo Rat Penat, un “Oracional Vicentino”, editat pel Capítulo de Caballeros Jurados de San Vicente Ferrer, amb 49 oracions “de diario, el Ángelus, la Novena a San Vicente Ferrer”, una obra preparada pel capellà José Vicente Castillo Peiró. Aquest Oracional, que pel títol deu ser en castellà (o potser m’equivoque) i que es pot comprar a la catedral de València, el va presentar a la seu de Lo Rat Penat, el Sr. Ignacio Carrau Leonarte, del Capítulo de Caballeros Jurados i antic President de la Diputació franquista de València. La notícia (que tothom pot consultar) apareixia a la web de l’arquebisbat de València el 14 de desembre de 2009.
La presentació del Devocionari de mossèn
Davant d’això em faig dues preguntes molt senzilles: aquest “Oracional Vicentino”, presentat a Lo Rat Penat i anunciat per l’arquebisbat, té l’aprovació eclesiàstica? I si la té (com supose) per què no s’ha concedit també aquesta aprovació al Missal Romà que va preparar l’AVL? Sí, ja ho sé que aquesta aprovació ha de vindre de Roma. Però per què l’arquebisbat de València (amb els altres bisbats del País Valencià) no ha demanat l’aprovació? Ah, sí! L’Oracional del capellà José Vicente Castillo ha estat presentat a Lo Rat Penat. L’Oracional Valencià l’ha preparat l’AVL! Ací deu estar el problema. El problema per part de l’Arquebisbat, no per part de l’AVL. Així, tenim que un “Oracional Vicentino” s’anuncia i es propaga, amb totes les benediccions per part de l’arquebisbat, i l’Oracional Valencià es prohibeix. Paradoxes de la vida!
Al pas que anem, els bisbes valencians seran capaços de prohibir els Sermons de Sant Vicent Ferrer, la Vita Christi de Sor Isabel de Villena, el Misteri d’Elx o la Bíblia de fra Bonifaci Ferrer.
I és que una Església castellanitzada i castellanitzadora, en ple segle XXI, continua menyspreant i marginant la llengua de Sant Vicent Ferrer. Per això l’Església Valenciana (?) d’aquests últims segles, serà recordada per haver-se oposat a la cultura i a la nostra llengua, que cal no oblidar-ho, és oposar-se a la defensa dels Drets Humans. D’ací que no m’estranya l’actitud de molts cristians valencians que s’allunyen de la fe, en vore la manera com l’Església Valenciana tracta la nostra cultura, com queda palès en algun dels comentaris que es fan als meus articles. I això, el menyspreu de la nostra (?) Església, en ple segle XXI, no a l’edat Mitjana.
