Revest va nàixer a València el 30 de gener de 1893, però de seguida va passar a viure a Castelló, pel fet que son pare va ser traslladat a la delegació d’hisenda de la capital de la Plana. Va ser alumne dels escolapis, amb Àngel Sànchez Gozalbo, de qui va ser amic íntim. Més tard, a València estudià Dret i Història i el 1913 guanyà l’oposició i ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. En aquestes oposicions, Revest competí amb Claudio Sánchez Albornoz, que mai entengué que escollira la plaça de Castelló, a la qual Lluís Revest va entregar la seua vida.
Al vell Arxiu, Revest “convivia” amb els clàssics, que amb passió, traduïa. Va ser també professor de l’institut Ribalta.
El 19 d’abril de 1926 es va casar amb Maria Mira de Orduña, amb qui va tindre dues filles: Ana Maria i Milagros.
Als anys vint, la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual Revest va ser cofundador, era l’ànima de l’activitat cultural a la Plana, juntament amb la Filharmònica. Amb Revest, a Castelló hi havia un bon grup de personalitats (Els Sabuts) que mantenien viva la nostra llengua i la nostra cultura: Salvador Guinot, Àngel Sànchez Gozalbo, mossèn Betí, Bernat Artola, Josep Pascual Tirado, Carles Salvador o Gaetà Huguet, entre d’altres.
A més dels “Goigs en honor de la Mare de Déu del Lledó”, Lluís Revest és autor de moltes altres obres: Madona Santa Maria del Lledó, Aportació a la Bibliografia de Mossèn Betí, L’Ensenyament a Castelló de 1374 a 1400, Libre de Ordinacions de la Vila de Castelló de la Plana i sobretot la seua obra més coneguda: La Llengua Valenciana, amb la qual va guanyar els Jocs Florals de València, el 19280
De 1944 fins a la seua mort, Lluís Revest va ser cronista municipal. També va ser arxiver i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i bibliotecari i arxiver de la ciutat de Castelló.
Segons el jurista Arcadi Garcia, Lluís Revest va ser “un humanista, més que un investigador”.
El 12 de novembre de 1932, a la seu de la Societat Castellonenca de Cultura, Lluís Revest presentà el text de les Normes de Castelló, que ell havia redactat i que van ser aprovades.
Home d’una gran sensibilitat pels més desvalguts, era capaç de repartir el seu pa als més necessitats, i no d’una manera metafòrica sinó real, com declarava el capellà Ignacio Pérez de Herdia.
Va ser membre de l’Academia Española de la Historia, del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Segons Vicent Pau Serra, la lletra dels Goigs a la Mare de Déu del Lledó, escrits entre 1915 i 1916, “fou encàrrec de mossèn Ripollés al jove valencià de 20 anys que era Lluís Revest”. En aquests Goigs, Revest va incloure els símbols marians hort, estel, escut o bàlsam. Els Goigs, amb un rerefons teològic i amb belles estrofes, com remarca Vicent Pau Serra, van ser publicats el 1917 per Francesc Almarche, al seu llibre Goigs Valencians.
Com han dit Jaume Pérez Moragón i Joan Andreu i Bellés al treball, Les Normes de Castelló, Lluís Revest “va saber guiar correctament les aspiracions normativitzadores dels escriptors valencians”. Revest, “home de gran erudició, sabia conjuminar-la amb una gran humilitat, tret a destacar en el seu caràcter, així com també una pregona religiositat de catòlic conscient”.
El cinquantè aniversari de la mort de Lluís Revest, és una data per agrair el treball d’un home enamorat de la nostra llengua i de la nostra cultura i un estímul per continuar la seua tasca. I també per agrair la generositat de Milagro, filla de Lluís Revest, que el passat mes de gener feia donació a la Universitat Jaume I de Castelló, de l’arxiu i biblioteca de son pare, amb 2800 llibres, 40 carpetes de material i més de 1000 cartes.
