La preocupació del papa Francesc per l’ecologia ja ve de lluny, ja que en l’eucaristia d’inici del seu ministeri episcopal com a bisbe de Roma, el 19 de març de 2013, el papa ens convidava a ser “custodis de la creació”, i en l’audiència del 5 de juny del mateix any, Francesc deia: “Voldria detindre’m en la qüestió del medi ambient. ¿Què vol dir conrear i custodiar la terra?¿Estem conreant i custodiant la creació?¿O l’estem explotant?”.
L’encíclica “Lloat sigues”, que forma part dels gestos tan eloqüents de Francesc, la va començar a preparar el papa ja fa temps, amb l’assessorament d’un equip d’experts, entre els quals hi ha el cardenal Turkson i el teòleg Víctor Manuel Fernández. Aquest text fa una crida a fer possible una revolució ètica i econòmica per previndre el canvi climàtic i la creixent desigualtat que hi ha entre regions riques i pobres. El papa, que apel·la al cor i a la ment de les persones, ens alerta sobre els perills de les indústries armamentístiques, el creixement dels residus i la gestió de l’aigua.
La qüestió de l’ecologia està molt relacionada amb la distribució equitativa dels aliments. Només fa uns dies, concretament el passat dia 12, el papa denuncià davant la FAO, la falta de voluntat per acabar amb la fam al món. En un text dur i valent alhora, davant els representants d’aquest organisme internacional, el papa demanà “transformar el món perquè siga un jardí, un lloc habitable per a tots”. I és que entre la destrucció i la conservació, el papa fa un pas més, ja que ens convida a transformar el nostre món.
Aquesta és la primera encíclica del papa Francesc, ja que l’anterior “Lumen Fidei”, sobre la fe, publicada fa dos anys, era feta a partir dels textos que havia deixat Benet XVI.
Abans de conèixer el text, com passa tantes vegades, alguns sectors conservadors dels EEUU ja han mostrat el seu desacord, com declarava el cardenal Madariaga: “He escoltat crítiques a l’encíclica del papa sobre l’ecologia per part d’ideologies capitalistes, abans que siga publicada?. ¿Com poden criticar alguna cosa quan encara no la coneixen?”
Amb 192 pàgines, 246 punts i 2 pregàries finals, aquesta encíclica, que com va fer el papa Joan XXIII amb la Pacem in terris està adreçada a tot el món i no només als cristians, ens recorda que la Terra és “com una germana, amb la qual compartim l’existència, i com una mare que ens aculls entre els seus braços” (nº 1). El papa també ens recorda el crit de la terra pel dany que li provoquem “a causa de l’ús irresponsable i de l’abús dels béns”(nº 2) i per això ens demana un “desenrotllament sos tenible i integral”, així com la necessitat d’un canvi que reclamen els jóvens (nº 13).
El papa fa una crida a la “solidaritat universal” i a “un nou diàleg” (nº 14), per evitar que la Terra es transforme en“un immens dipòsit de porqueria” (nº 21). Per això reclama la “necessitat de canvis d’estils de vida, de producció i de consum per a combatre l’escalfament” (nº 23). El papa presenta “l’escalfament del sistema climàtic” (nº 24) com “un problema global, amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques” (nº 25)
El papa denuncia aquells que “tenen més recursos i poder econòmic o polític” i que es limiten a “emmascarar els problemes i a amagar els símptomes” (nº 26). L’encíclica defensa l’accés a l’aigua potable, que “és un dret humà” (nº 30) i denuncia el “nivell d’intervenció humana, sovint al servei de les finances i dels consumisme” (nº 35).
El papa, que ens alerta de la deshumanització del planeta, on vivim “inundats de ciment, asfalt, vidre i metalls, privats del contacte físic amb la natura” (nº 44), demana “escoltar tant el clamor de la Terra com el clamor dels pobres” (nº 49).
Francesc exigeix “l’eradicació de la pobresa” (nº 172) i denuncia aquelles “accions intolerables, com el fet que països poderosos expulsen a altres països residus i indústries altament contaminants” (nº 173)
Francesc també parla de la “inhumanitat dels bancs” (nº 189) i d’aquella política corrupta, així com de la falta de “bones polítiques públiques” (nº 197). Finalment el papa fa una crida a apostar “per un canvi en els estils de vida” (nº 206), amb una “austeritat responsable” (nº 214).
Com ha dit el bisbe Luis Infanti, d’Aysen, aquesta encíclica és “contundent, profètica i desafiant”, pel fet que en aquest text el papa fa una crida a la consciència de creients i dels no creients, per tal de fer possible un canvi dels poders polítics, econòmics i tecnològics, que facen possible un món millor.
