L’idioma valencià i l’allioli

Per tal d’aconseguir l’anomenada “pau lingüística”, l’AVL ha propiciat un moviment d’acostament a la RACV, cosa que al meu entendre és un frau a la memòria dels grans defensors de la nostra llengua i de la nostra cultura com van ser Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Carles Salvador i tants d’altres. Si més no, en cas que l’AVL, per aconseguir aquesta “pau”, renuncia a la defensa de la unitat de la llengua, una unitat que la RACV no admet.

No m’imagine cap acord seriós entre l’Academia de la Lengua Española i un grup d’aficionats que es reuneixen per parlar de Cervantes o de Calderón de la Barca. Com no m’imagine cap associació d’astrologia que puga establir una col·laboració o intercanvi amb una Facultat de Física. O la facultat de Química amb uns alquimistes. O el Col·legi de Metges i uns “curanderos”. Perquè ¿són els advocats els qui fan les intervencions de despreniment de retina? ¿O són els oftalmòlegs els qui esdevenen fiscals en un judici? ¿O són els advocats els qui fan els plànols d’un edifici? Tampoc no m’imagine a l’Estat Espanyol cap Academia Andaluza de la Lengua, ni cap Academia Murciana de la Lengua. I les que hi ha a Amèrica Llatina, totes defenen la unitat del castellà.

_{Aplec valencianista del Puig el 1915}

He de dir que a mi, parlar d’un idioma valencià no em molesta. I si em pregunten quina llengua parle, sempre dic que valencià. Però sense negar la unitat de la nostra llengua. Però parlar d’un idioma valencià i del present i del futur del valencià amb el “decà” de la RACV, i entendre’s amb aquells que es guien per uns “artículs” als seus estatuts, amb una normativa del tot irregular, és negar la unitat d’una llengua que parlem de Girona a Vinaròs, Maó i Altea i de Fraga a Vila-real, Manacor, Perpinyà i Manresa.

Les mescles o barreges entre elements insolubles, per més bona intenció que hi haja, no arriben mai a bon port. No es poden dissoldre. Ni tampoc és possible fer allioli, substituint l’oli per l’aigua. Com no és possible tampoc mesclar l’aigua i l’oli, perquè sempre acabaran separant-se l’una de l’altre.

Si l’AVL, que ha reconegut la unitat de la nostra llengua, era l’eina per aconseguir la pau lingüística, ¿a què ve ara aquest acostament a la RACV que s’ha manifestat en contra d’aquesta unitat i que encara ara utilitza unes normes secessionistes? Si l’AVL es va crear per tal d’acabar amb el conflicte lingüístic, ¿aquest pacte amb la RACV l’acabarà? ¿Com encaixarà (o incorporarà) l’AVL paraules reconegudes i defensades per la RACV com realisades, desenrollat, o fòra, que apareixen a la pàgina web d’aquesta entitat secessionista? ¿Serà l’AVL qui reconeixerà i acceptarà les paraules i les normes que utilitza la RACV, sense que aquesta entitat reconega la unitat de la llengua?

Cal recordar, per altra part, que la RACV és l’hereva del Centre de Cultura Valenciana, creat el 1915, i que va signar les Normes de Castelló. Va ser durant el franquisme, quan, amb l’excepció d’uns quants membres, el CCV es convertí en RACV i va virar a postures secessionistes, renegant del seu passat i propiciant unes normes del tot irracionals, que no tenien altre interès que el secessionisme lingüístic.

Una entitat reconeguda per l’Estatut pel que fa a la llengua com és l’AVL, no es pot subjectar ni rebaixar per arribar a una pau lingüística, amb una RACV que nega la unitat d’aquesta llengua. Com tampoc la Facultat de Filologia mai no acceptaria criteris acientífics pel que fa a la llengua. Torne a dir-ho: l’oli no es pot substituir per aigua per fer allioli. Per més que el barregem. O que el mesclem.

Davant d’aquesta maniobra de l’AVL, ¿com es poden conjugar els criteris i els arguments científics dels filòlegs de l’AVL (arguments reconeguts per la romanística internacional) amb les opinions dels membres de la RACV? ¿Com és possible arribar a un acord entre els qui defenen el valencià i els qui no l’utilitzen?

_{L’Aplec del Puig el 1915}

La “pau lingüística” que pretén aconseguir l’AVL amb la RACV, no ens pot portar sinó a la fragmentació de la nostra llengua i a l’exclusió (prohibició) de paraules valencianes, com en els temps del Sr. Amadeu Fabregat a Canal 9, perquè eren “massa catalanes”. Aquesta falsa “pau lingüística” només ens portarà a un ridícul, davant la comunitat científica internacional, semblant a aquella proposta del PP sobre “la parla dels valencians”, que com defenien els Srs. Castellano i Bellver, “part sense dubte de la més profunda prehistòria”. I és que segons el PP, el valencià s’escrivia “ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguatge ibèric”!!

Els grans defensors de la nostra llengua, com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor o Carles Salvador ¿què pensarien davant d’aquest despropòsit de l’AVL per arribar a una “pau lingüística”?

La primera premissa per a un pacte entre l’AVL i la RACV, és reconèixer allò d’essencial per poder parlar del valencià: la unitat de la nostra llengua, reconeguda per totes les Universitats del món. I per això mateix, reconèixer que la nostra llengua, el valencià, és la mateixa llengua que es parla a Gironella, Eivissa, Lleida o Alcampell. Si no es reconeix això tan bàsic, aquest pacte no servirà per a res, i la “pau lingüística” serà impossible.

_{Opuscle de Lo Rat Penat}

I és que sense reconèixer la unitat de la llengua (com sí que es reconeguda en el cas del castellà) l’AVL pot fer el mateix ridícul que Renfe i Correos amb les seues versions “diferents”, valenciana i catalana. Per cert: jo també demanaria a Renfe i a Correos una versió “andaluza”, una “murciana” i una “extremeña”.

Pense que aquest acord és més que impossible de portar a terme des de la racionalitat i la filologia. De fet, només unes hores després de l’acord, ja s’ha produït el primer enfrontament, ja que la RACV demana un codi ISO que separe el valencià del català. I és que l’oli i l’aigua no es poden mesclar!