Per primera vegada, la CEE ha aprovat una Instrucció Pastoral que s’aparta de la doctrina social i política del PP i on els bisbes denuncien la corrupció com una “greu deformació del sistema polític”. Els bisbes espanyols també ens recorden les desigualtats socials que existeixen a l’Estat espanyol i al País Valencià, malgrat les operacions de maquillatge dels Governs del Sr. Rajoy i del Sr. Fabra. Unes desigualtats que, lluny de desaparèixer, han anat creixent.
Els bisbes espanyols, per fi, desmenteixen aquells que diuen que la crisi està superada, cosa falsa mentre aquesta superació no siga efectiva en els més necessitats. Així ho ha afirmat la Comissió de Pastoral Social presidida pel bisbe Juan José Omella, de Calahorra-La Calzada-Logronyo, que ha presentat aquest text.
El bisbe Kik Figaredo
Aquest document aprovat per la CEE consta de quatre parts, on s’analitza la situació social que viu l’Estat espanyol.
En la primera part, els bisbes descriuen el moment actual que viu la nostra societat, amb nous pobres i noves pobreses, sobretot pel que fa a les famílies que pateixen més greument la crisi econòmica. És en aquest primer apartat, on els bisbes denuncien (per fi!) la corrupció com un “mal moral”, que té el seu origen en la “cobdícia financera i l’avarícia personal”, conductes que són èticament reprovables, a més de ser un “greu pecat”.
En la tercera part d’aquesta Instrucció Pastoral, els bisbes espanyols defensen la primacia de la dignitat de la persona, així com també, el fet que els béns han de tindre una dimensió social. Per això, segons els bisbes, cal eixamplar la solidaritat i l’equilibri entre drets i deures.
Finalment, en la quarta part del document aprovat pels bisbes, els nostres pastors demanen promoure una actitud de conversió i de solidaritat, i eixir a trobar els pobres i els qui més pateixen. També demanen un compromís social, i amb això fan una denúncia explícita, ja que els bisbes se n’han adonat, finalment, que no poden callar, com majoritàriament han fet fins ara (en una total connivència amb el PP) quan no es reconeixen ni es respecten els drets de les persones.
Els bisbes denuncien en aquest document, la injustícia que suposa que “moltes persones estiguen vivint sotmeses a una economia sense rostre humà”. Per això el document aprovat pels bisbes denuncia “un ordre econòmic establert únicament sobre l’afany de lucre i les ànsies desmesurades de diners, sense consideració a les autèntiques necessitats de l’home”.
Els bisbes, amb una actitud valenta (que molts esperàvem ja fa temps) presenten l’Església, com ho va fer Jesús: com a “bona notícia per als pobres”, i reconeixen (finalment), “la necessitat de convertir-nos també com a alliberadors de les pobreses”. Alhora, els bisbes defensen la necessitat d’una sòlida espiritualitat basada en el “compromís, la lluita contra la injustícia i l’amor de Déu”. Per últim, els bisbes demanen que les Administracions Públiques siguen capaces d’assumir la seua responsabilitat per “mantindre l’estat social de benestar”.
Des dels temps del cardenal Tarancon i dels bisbes Jubany, Osés, Echarren, Oliver, Buxarrais o Añoveros, l’Esglesia espanyola no havia fet un document tan clar en defensa del pobres i dels més desafavorits. Al contrari: durant els anys de govern dels Presidents Aznar i Rajoy (i Zaplana, Olivas, Camps i Fabra) els bisbes espanyols havien estat en silenci, sense fer cap denuncia (llevat d’alguns casos molt excepcionals) d’un sistema basat en el domini i la idolatria dels diners. Per això és tan important aquest document, que ara sí, ens fa vore a l’Estat espanyol els aires de renovació, de llibertat i de denúncia profètica del papa Francesc.
