Dic això per la resposta del qui va ser arquebisbe de València (fins el passat dia 28 d’agost) Carlos Osoro, en la Tribuna Europa, quan el 28 de maig li van preguntar sobre la condemna de 8 anys a l’exconseller Rafael Blasco. L’arquebisbe Osoro afirmà que “La Iglesia no entra a juzgar”. Amb el President de les Corts Valencianes i d’altres dirigents populars a l’auditori, l’arquebisbe de València no va voler donar la seua opinió, i molt menys denunciar el cas Cooperació. ¿Per què davant l’actitud immoral del PP al País Valencià, els bisbes valencians no han encapçalat manifestacions de protesta per defendre els malalts dependents, la llibertat d’expressió, la continuïtat de RTVV o el dret dels pares que volen escolaritzar en valencià els seus fills i la Generalitat els ho prohibeix?
Molt sovint s’ha vist d’una manera molt clara, la connivència de la jerarquia valenciana amb el partit del Sr. Fabra i del Sr. Rajoy. Una connivència que, afortunadament, no es dóna a tota l’Església.
El cardenal Tarancon afirmava amb un gran realisme: “Una Església aliada amb els poderosos, amb els rics, amb els opressors, no mantindria una actitud radicalment evangèlica, no seguiria el camí de Jesús”.
Pel contrari, i davant l’abdicació del rei i la possibilitat dels ciutadans de poder decidir entre monarquia i república, l’arquebisbe de Toledo, Braulio Rodríguez, amonestava els qui qüestionen el model d’Estat monàrquic, perquè això seria “descoser lo que hemos cosido durante tanto tiempo”!!
L’Església, perquè no pot ser neutral, ha de denunciar amb valentia tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans, com ho va fer l’arquebisbe de Buenos Aires, el cardenal Jorge Mario Bergoglio (l’actua papa Francesc) que a propòsit de la nova pobresa convidava a indignar-se, pel fet que ”que el pa i el treball no arriben a tots”. I encara, el cardenal Bergoglio deia també: “Des de fa uns quants anys, l’Argentina viu una situació de pecat, perquè no es fa càrrec de la gent que no té pa ni treball”.
Per la seua part, el bisbe de Donòstia, José Ignacio Munilla, denunciava els “governs que han gastat uns diners que no tenien, endeutant les administracions i comprometent el futur de les noves generacions”. Per això el bisbe Munilla tornava a denunciar aquells “bancs que han sustentat els seus escandalosos beneficis sobre una economia irreal i fictícia, amb sous immorals, blindats per consells d’administració”. El bisbe Munilla també s’escandalitzava del “xantatge especulador dels qui han fet fortuna, aprofitant-se de la crisi econòmica”.
I el P. Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, denunciava una economia que funciona “com un interminable canibalisme d’egoismes i d’interessos”, amb “l’especulació dels mercats financers” i les seues “repercussions sobre les famílies i les classes socials més dèbils”.
Hui i sempre, l’Església, amb valentia, ha d’estar al costat dels indefensos i dels dèbils. No dels poderosos i dels forts! L’Església ha de ser la veu dels qui no tenen veu, per així defendre els drets i la dignitat dels més fràgils, ja que els cristians hem d’ajudar “els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor” (Ps 71)
L’Església no pot viure amb por, ni tampoc ha d’adular els opressors. Al contrari, ha de denunciar l’abús de poder d’aquells que xafen els pobres.
El cardenal Tarancon deia també: “L’Església ha de conrear les exigències de l’amor i de la justícia, encara que això siga incòmode”!! Però dissortadament, els bisbes valencians, a diferència de Tarancon, de Bergoglio o dels bisbes catalans, continuen ofrenant “nuevas glorias” al PP!!
I és que, com ha dit Elie Wiesel, Premi Nobel de la Pau, “Cal protestar, perquè la neutralitat només ajuda els opressors, no les víctimes”. I per això el papa Francesc, amb valentia, va dir el passat 5 de juliol: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”.
També el P. Ángel García, president de missatgers de la Pau deia en un entrevista al diari Sur (31 d’agost de 2014): “Neutral no ho pots ser mai, sobretot amb les morts. Alguns preguen, però no hi ha prou amb això, hem de protestar”. I afegia encara: “Mai he militat en partits, només en l’Església. I fins això em dóna maldecaps per dir coses que no agraden als jerarques”. I malgrat tot, s’han de dir!
