És arribar i moldre. De seguida hi fan forat, s’adjudiquen –sense concurs previ o mitjançant el procediment negociat, amb empreses tapadora que actuen com a comparsa– contractes temptadors, i el gerent espavilat que hi ha aterrat no tarda a alternar amb la flor i nata del País Valencià: el president de la Generalitat, el vice-president, el president de les Corts, consellers i conselleres, alcaldes i alcaldesses, portaveus i secretaris generals… Cada Nadal els obsequia amb regals selectes personalitzats, s’esforça a ser tan detallista amb ells com ells ho són amb l’empresa.
La familiaritat és de tal magnitud que el cap de la filial truca a la màxima autoritat valenciana i a la seua dona quan arriben les dates més assenyalades. Dialoguen amb complicitat, intimen: ara visita la farmàcia que regenta l’esposa, ara el marit li diu que han de quedar per parlar amb calma de la bonica relació que mantenen, però ves per on, la policia avorta sobtadament aquella trobada furtiva.
El jutge instructor detecta indicis de delicte i fa seure el president –que dimiteix el càrrec– al banc dels acusats. Durant prop de dos mesos, un tribunal de nou conciutadans escolta més d’una cinquantena de testimonis, observa centenars de documents i conclou –per cinc vots a quatre– que no existeixen motius per condemnar-lo. El Tribunal Suprem, que únicament pot capgirar el veredicte popular si detecta un defecte de forma, ratifica la sentència i tanca per sempre més la causa.
A Alacant, l’actual alcaldessa i el seu predecessor es freguen les mans. La saníssima relació de l’ex-president del Consell amb el gerent de la mercantil madrilenya arrelada a València els recorda molt la que ells mantenien –innocentment– amb l’empresari de capçalera de la ciutat. Enmig del procediment judicial que els afecta, ella li atorga dos contractes multimilionaris, els més sucosos dels pròxims anys.
Una mica més al sud, al Baix Segura, l’ex-alcaldessa d’Oriola i quatre regidors del seu grup municipal també s’han acostumat a conviure amb l’espasa de la imputació. Estan decidits a retornar al govern municipal amb una moció de censura que els possibilite d’afavorir de nou l’empresari del fem amb què mantenien una llarga relació de favors –innocentment– recíprocs.
I a les Corts, un ex-conseller reduït a diputat ras és promocionat al si del grup com a nou portaveu de la comissió de Territori. En el seu cas, la relació estreta va mantenir-la amb un mercader de les ajudes al Tercer Món amb qui conversava –innocentment– des de cabines de telèfon públiques, amb l’objectiu pueril de no deixar rastre.
No són innocents, prou bé que ho saben, però tots ells no dubten a comportar-se com si res no haguera passat. Han interioritzat la convicció que, així com mai no han deixat de guanyar a les urnes, l’opinió pública els absoldria de qualsevol possible delicte. Cinc valencians innocents –d’aquells que els costa d’acabar el mes i que malparlen ddels polítics– en tenen la culpa.
