Pel que sembla, una de les poques activitats rendibles en la crisi, a més del robatori de coure, consisteix en vendre la mateixa moto al personal mentre es deixe. Esgotada ja l’estafa de les preferents, ara el negoci s’efectua des de les trones, amb la mateixa retòrica dels antics venedors ambulants de pocions contra la calvície. Consisteix en falsejar la realitat i presentar les ficcions com gangues que no hem de deixar de comprar, això sí, l’any que ve.
Poc importa que Brussel·les avise que la recessió continuarà durant tot 2013: Rajoy assegura que l’any que ve es crearà traball, seguint les tesis d’eixa gran intel·lectual que és la ministra del ram, Fàtima Bañez, que fa dos mesos va dir que l’ocupació pujava però baixava. Tu ja m’entens.
L’absència d’autèntics homes i dones d’estat en el govern s’evidencia en els recursos semàntics emprats agònicament per a guanyar temps. Guanyar temps, per a què? No per a crear treball, perquè Espanya seguirà tenint unes taxes d’atur altíssimes, segons tots els indicadors. Tampoc per a tornar als nivells de salut, educació i assistència social anteriors a la crisi, perquè ni tan sols quedarà una classe mitjana que els puga gaudir, la qual, en la finestra del servei oficial corresponent, escoltarà de nou allò de “Vuelva usted mañana”, és a dir, l’any que ve.
Al remat, tot allò que encara funciona, funcionarà només per a una part de la població, els Goirigolzarris i els Ratos que no temen al futur inmediat ni temen, és clar, a l’any que ve.
