Us propose un exercici ràpid. Feu una cerca de Google (o un altre cercador) sobre qualsevol aspecte o qualsevol persona. Amb quasi total probabilitat un dels primers resultats serà de la Viquipèdia. Sense tenir en compte que el 90% dels clicks no passen de la primera pàgina de resultats de Google (cosa que ha generat la seua pròpia indústria: el SEO), la conclusió sembla òbvia: si no estàs a la Viquipèdia no existeixes.
Ara us propose un segon exercici. Quantes vegades heu fet ús recentment de la Viquipèdia per a un treball, un article o per a resoldre taxativament una discussió familiar? Moltes, veritat? Independentment de la veracitat o de la qualitat dels continguts sovint qüestionada i de la complexitat dels sistemes d’edició (que s’està resolent), és obvi que en els seus 15 anys d’existència la Viquipèdia s’ha convertit en una font de referència per a milions de persones.
Amb aquests dues qüestions sobre la taula, la rellevància de la Viquipèdia a les cerques i el seu paper referencial per a milions d’usuaris, hi ha una dada que ens ha de cridar a la reflexió. Només un 14% de les entrades a la Viquipèdia i un 18 % a la Wikipedia estan dedicades a dones, tot això en un entorn amb 37 milions d’articles i on operen pràcticament 290 llengües.
Són diverses les iniciatives, com Viquidones o Wikimujeres, que s’han posat en marxa per corregir aquesta desigualtat, fruit de la transferència de coneixement de fonts preexistents a nous espais, en base a una història escrita molt majoritàriament per homes. Ens trobem amb el fet que, en un entorn col·laboratiu i de coneixement obert, el nombre d’editores de Viquipèdia al 2016 era del 13%, un nombre clarament insuficient per corregir una visió esbiaixada de la realitat que corre risc de perpetuar-se també en un relat que es confecciona multilateralment i en temps real.
Aquesta escletxa que es fa patent en un dels principals referents de creació de coneixement col·laboratiu i horitzontal on tothom pot abocar i editar continguts és una mostra més de l’escletxa de gènere que també es produeix en l’accés a les TIC i en el seu ús. Segons les dades de l’INE per a 2016, l’escletxa digital de gènere (que mesura l’ús de les TIC), en lloc de reduir-se, s’està agreujant, en contra de les recomanacions europees que perceben l’ús de les TIC com a espai d’empoderament de les dones. A Europa, segons dades de l’ONU a 2016, la disparitat en l’ús de la xarxa era de 6 punts entre dones i homes.
Internet s’hauria de regir pel principi de neutralitat de la xarxa. Segons aquest, els proveïdors i governs han de tractar tots els continguts de la mateixa manera, independentment del seu contingut, plataforma, etc. Sembla, doncs, que amb aquesta visió tan esbiaixada de la societat que es reflecteix amb l’exemple de la Viquipèdia, aquest principi està en risc. Superar la desigualtat, a les xarxes i arreu, ha de ser compromís i responsabilitat de tothom.
