El proper dijous, 22 de febrer, tindran lloc les eleccions a rector/a de la Universitat de València (UV). Sóc estudiant de la UV i el meu objectiu amb aquestes línies és doble. Primerament vull informar. Molts dels meus companys encara no saben que el dijous tenen l’oportunitat d’expressar-se democràticament sobre la màxima autoritat acadèmica de la universitat. Llegiu bé: a quatre dies de les eleccions, molts encara ho desconeixen.
He dit que volia informar, així que m’adreçaré a aquells companys que puguen estar llegint-me i que acaben d’assabentar-se que el dijous podran votar el pròxim rector o rectora de la seua universitat. A les eleccions es presenten tres candidatures: la de Mavi Mestre, la de Vicent J. Martínez i la de Maria Antònia García Benau. I tots tres estan tenint una campanya molt activa a les xarxes, aqueix territori de l’anomenada “generació de la pantalla”, el nostre territori.
El meu segon objectiu és de reivindicació. Els estudiants som al voltant del 87% de la comunitat que conforma la Universitat de València. Segons l’article 101 dels Estatuts de la Universitat de València, l’elecció del rector o rectora es fa per votació directa i per sufragi universal, lliure i secret i el vot és ponderat segons cada sector de la comunitat universitària. Això significa que no tots els vots compten igual. El nostre, el vot de l’estudiantat, val un 25%. Qui té el vot amb més valor? El professorat doctor amb vinculació permanent, un 51%. Per descomptat, no som els únics. Altres col·lectius de la universitat com el professorat sense vinculació permanent o el personal d’administració i serveis tenen percentatges molt menors. Però som conscients del significat d’aquests percentatges? La nostra veu és extraordinàriament limitada. Tenim un pes escàs a l’hora de prendre decisions malgrat ser el col·lectiu més nombrós (a banda de pagar unes taxes i d’experimentar de primera mà l’ensenyament i el funcionament de la universitat). Els representants estudiantils i alguns sindicats vénen denunciant aquesta situació des de fa anys. De fet, a les últimes eleccions es va protestar dirigint el vot de l’estudiantat cap a Ralph Wiggum, un personatge fictici de la sèrie The Simpsons. Fa quatre anys, d’això. Ha canviat alguna cosa? És clar, que ha canviat. Aquest any, en lloc de Ralph, es demana el vot per a Kang i Kodos, dos extraterrestres de la mateixa sèrie televisiva.
El proper dijous tenim una nova oportunitat per a expressar-nos a les urnes. Hem de tindre clar que la nostra formació és important, però també ho és el funcionament de la institució que ens proporciona aquesta formació. Fem el que fem el 22 de febrer, no menyspreem la nostra capacitat per a proposar, avaluar o expressar-nos sobre la universitat, ja que nosaltres som part d’ella i tenim una veu important. Una veu que, fins ara, parla de petites. Amb el volum abaixat.
