Certament, les polítiques públiques necessiten un diagnòstic previ que permeta conèixer la realitat que es pretén modificar. Però també és veritat que, teòricament, els partits polítics es presenten a les eleccions amb programes alternatius, basats en el seu diagnòstic de situació en cada esfera de les polítiques públiques, i mesures a punt per a ser aplicades si arriben a gobernar. Se suposa, en conseqüència, que el conseller que accepta la cartera d’Educació té diagnosticades les vies d’aigua del sector d’acord amb una certa orientació ideològica i un programa antagònic al del govern que substitueix. I també se suposa que la senyora que arriba a la Conselleria de Sanitat té apamats els forats del seu àmbit competencial i a punt –a grans trets si més no– les solucions adequades. Suposem, d’altra banda, que el nou conseller d’Hisenda té en ment un model de finançament, amb previsió de recursos propis i estatals que sufrague totes les iniciatives necessàries –polítiques actives, en diuen ara– per a regenerar el teixit social i enfortir Estat del Benestar. Finalment, el senyor que s’encarrega d’Economia deu saber de quina manera revertir el model productiu valencià i com gestionar la transició d’una economía dependent de la construcció i la sobreexplotació del territori a una altra basada en les mercaderies i els serveis amb valor afegit. Etcètera.
Sorprén, en aquest sentit, que alguns dels màxims responsables polítics de les Corts Valencianes desenterren el discurs de la impotència a penes tres mesos després de la gran il·lusió col·lectiva que va representar la derrota del Partit Popular. Fa feredat i moltíssima vergonya aliena que, per activa, com Podemos, o per deixadesa de funcions pels partits de govern, les Corts Valencianes desvien a una comissió parlamentària l’anàlisi del nou model de RTVV i la política audiovisual. Vostès saben, senyories, que aquesta iniciativa no serà gens útil, excepte per donar visibilitat al grup que controlarà la comissió (Podemos), enterbolir la reobertura de RTVV i repetir un debat que ja ha sigut objecte dinnombrables estudis, llibres, tesis doctorals. jornades, simpòsiums etc. No inventem la roda ni la pólvora, per favor. Ni juguem, una vegada més, a la política tan valenciana del matalafer, fer i desfer, un entreteniment massa costós per a un ecosistema sociocultural i comunicatiu en coma.
Senyories, ja els puc avançar que l’esmentat debat, retòrica a banda, no inventarà res que no haja dit fa dècades la Unió Europea de Radiodifusió (UER) sobre les funcions de la televisió pública- Ni d’allò que va proposar el Grup d’Alt Nivell de Política Audiovisual de la Unió Europea fa vora una vintena d’anys. Ni, per no anar més lluny, d’allò que va establir l’anomenat “Comitè dels savis” encarregat per Rodríguez Zapatero a un grup dirigit per don Emilio Lledó i Enrique Bustamante. No crec tampoc que la nova comissió vaja més lluny d’allò que ja recollia la Llei de Creació de RTVV de 1984 (!) i els Programes Econòmics Valencians (PEV 1 i PEV 2) impulsats pel govern de Joan Lerma, i que són, en el cas de les funcions econòmiques de RTVV, d’una actualitat que aborrona. Tot això, sense comptar tot el que ja s’ha publicat en diversos llibres i ponències de congressos que, n’estem convençuts, les seues senyories han devorat durant aquest estiu per tal d’avançar faena
En fi, si es tracta d’entretenir-se i de generar cortines de fum que despisten la ciutadania, ¿per què no creem també comissions sobre els models educatiu, cultural, sanitari o de la dependència? I una altra sobre el model econòmic que el govern impulsarà després d’analitzar-ne les aportacions i alternatives dels professionals del ram? I una tercera sobre el sector turístic i les diferències, posem per cas, entre els models de Morella i Benidorm? I una altra sobre els models de recollida de fem i tractament de les plagues…
No vull ni imaginar l’espectacle que estan a punt de muntar. De veritat que no tenien vostès cap estudi sobre la reobertura de RTVV i la incentivació de les indústries culturals? Que no han tingut temps per a llegir? Què pensaven, en realitat, quan denunciaven el tancament del moniato Fabra i els seus còmplices? Dos anys de debats! Dos!.. Oh, my God!
