Però la fe és molt més que les tradicions. La fe no consisteix a “Jurar el càrrec posant a Jesucrist i els Evangelis per mig”. La fe consisteix a viure l’Evangeli i a ser sol·lícits amb els qui pateixen i no afrontar els pobres (Jm 2:6). Perquè “si un que posseeix béns, veu el seu germà que té necessitat i li tanca les entranyes, ¿com pot estar en ell l’amor de Déu?” (1 Jo 3:17)
El Sr. Domínguez deia que destruir o ignorar les tradicions “és voler afonar uns pobles i una nació”.
“Afonar uns pobles” és menysprear els familiars de les víctimes del metro, que la Generalitat ha menyspreat durant tants anys.
“Afonar uns pobles” és defendre a les Corts Valencianes un nou finançament i després no fer-ho al Congrés.
“Afonar uns pobles” és balafiar milions en Fórmula 1, Terra Mítica, la Ciudad de las Lenguas i de la Luz, Copa d’Amèrica, Màsters de Golf i aeroport de Castelló, o en mariscades d’Emarsa, mentre els jubilats cobren una pensió de misèria.
“Afonar uns pobles” és l’actitud immoral dels càrrecs del PP, imputats, condemnats i empresonats per corrupció, mentre juraven el càrrec posant la mà damunt de l’Evangeli. I són també les mentides i la manipulació quan exigien l’aigua de l’Ebre, i ara, amb el Sr. Rajoy ja no ho fan.
“Afonar els pobles” és l’engany dels qui deien que la Fórmula 1 no anava a costar-nos res als valencians i que era un regal del Sr. Ecclestone.
“Afonar uns pobles” és, com deia el novembre de 2102 el Sr. Jaume Serra, president del Banc d’Aliments, estar “preocupats pels grans esdeveniments, però de les famílies no se’n recorda ningú”. O Càritas, quan el desembre del mateix any denunciava la desídia de la Generalitat i la seua política social en el cas dels dependents.
“Afonar els pobles” són les mentides del qui va ser President de la Generalitat, que s’enorgullia perquè “La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión económica y también política”.
Jesús deia als fariseus i als escribes: “Hipòcrites, aquest poble m’honora de llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. La religió que amb mi observen és nul·la, les doctrines que ensenyen son preceptes humans. Abandonant el manament de Déu, manteniu la tradició dels hòmens”. (Mc 7:6-8)
No crec que l’actitud del Sr. Ribó en no anar a la catedral de València amb la Senyera el pròxim 9 d’Octubre, siga un fet per “afonar els pobles”. Perquè “afonar els pobles” no depèn d’anar o no a missa o a les processons. Afonen els pobles aquells que se serveixen del seu càrrec públic por oprimir els més dèbils per mitjà de la corrupció, que com ens recorda el papa, és “el càncer de la societat”.
I és que la fe és molt més que les tradicions, i que “jurar el càrrec posant a Jesucrist i els Evangelis per mig”. La fe ens porta a socórrer els qui passen necessitat, no a menysprear-los.
El Sr. Domínguez deia que jurar el seu càrrec sobre els Evangelis no hauria d’escandalitzar ningú. Segurament el Sr. Domínguez no recorda, o potser ignora, les paraules de Jesús en relació a la rectitud i l’honestedat de vida, que no depèn de jurar sobre els Evangelis. Deia Jesús: “Sabeu que també es va dir als antics: No jures en fals, sinó compleix amb el Senyor els teus juraments. Doncs jo vos dic que no jureu de cap manera: ni pel cel, que és el tron de Déu; ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus; ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei. Ni jures tampoc pel teu cap. Que el vostre llenguatge siga: sí, quan és sí; no, quan és no; el que es diu de més ve del maligne” (Mt 5:33-37)
