Han d’emmudir les campanes?

No és la primera vegada que apareix com a notícia el toc de les campanes. O més aviat, el fet de prohibir tocar les campanes. Ara ha estat a la ciutat de València, concretament a la parròquia de Sant Nicolau i també a la dels Sants Joans i a l’església dels Escolapis, al carrer Carnissers també del Cap i Casal, però n’hi ha hagut altres casos. Fa unes mesos també hi hagué la mateixa polèmica a Girona, pel toc de les campanes de la catedral. I és que els propietaris d’un hotel, a prop de la Seu gironina, es queixaren perquè als clients els molestava el toc de les campanes. Afortunadament l’Ajuntament de Girona, l’abril de l’any passat, va defensar la protecció del toc de les campanes com a Bé d’Interès Local.
Trobe fora de lloc que el so de les campanes, tan tradicional a la nostra terra, puga prohibir-se, perquè siguen molestes, com si es tractara d’un soroll infernal, quan des de sempre han acompanyat la vida dels ciutadans, anunciant la festa i el dol (si el qui havia mort era un home, una dona o un albat) alertant del foc, el toc de sometent o bé alertant de qualsevol altre perill. Cal recordar que d’entre d’altres, hi havia els tradicionals tocs de bateig, combregar, de missa de l’alba o de completes.

>
Campaners de la Catedral de Valencia

Arribar a prohibir el toc de les campanes, amb un argument tan poc consistent com és la contaminació acústica, és tan irracional com prohibir el cant del gall a les alqueries i a les cases de camp. I això no és cap fantasia. Ha estat notícia també, que gent que ha anat a passar un cap de setmana a una casa rural, s’ha queixat del cant del gall perquè els despertaven o de que les vaques mugien. I fins i tot hi ha hagut algú que ha protestat per la pudor del fem, natural per altra part, que hi ha en l’entorn rural.

_{El campanar de l’Alcúdia}

Crec que és un despropòsit que s’arribe a prohibir el toc de les campanes, ara que en alguns pobles s’ha recuperat el seu toc manual. I és que el so de les campanes, anunciant diversos esdeveniment, forma part de la nostra cultura i de les nostres tradicions, que una societat normal hauria de preservar i de transmetre a les generacions futures.

Consideraria normal que es prohibiren les campanes si el volteig tinguera lloc a les 12 de la nit o a les 3 de la matinada. Però que toquen les campanes a les 8 del matí, per anunciar la missa matutina, o a l’àngelus, a les 12 del migdia, o el toc de difunts a les 4 de la vesprada per convocar un enterrament, ho considere normal i gens molest. O fins i tot el toc de les hores i els quarts, sempre i quant no siga un oc estrident.

Algú s’atreviria a prohibir la traca a l’eixida d’un casament, o el castell de focs artificials al final de la processó? Crec que abans, molt abans, de prohibir que les campanes toquen, s’hauria de prohibir el soroll de les motos o dels qui sense cap mirament pels veïns, van cridant pels carrers a les 2 de la matinada.

_{El Micalet}

Com deia Francesc Llop, de l’Associació de Campaners, (Levante 30 de gener) cal un diàleg que faça possible el merescut descans dels ciutadans i alhora la protecció del nostre Patrimoni.

Per altra part, i ben encertadament, el bon amic Sergi Durbà escrivia el 28 de novembre de 2011: “Els campanars formen part del nostre entorn. No és qüestió de ser catòlic o no. Els campanars han anunciat, al llarg del temps, altres aspectes gens menyspreables: vida, identitat, personalitat, pau”. Per això l’amic Durbà afegia també: “Sentiu les campanes? Ja m’ho direu. Si la resposta és afirmativa, podreu descansar en pau, el vostre entorn encara batega. Amén”.

Com m’ha dit el bon amic Josep Vicent, d’Eslida, “a un campaner, a un enamorat de les campanes, aquestes coses li dolen”. El meu amic encara afegia un comentari amb molt de sentit comú: “ara, el pitjor, la indiferència de la gent”, que, desgraciadament, a vegades calla i es conforma amb el que diuen les autoritats, quan hauria de defensar el nostre patrimoni cultural i denunciar mesures arbitràries i del tot absurdes, com és la prohibició de tocar les campanes.

_{Campaners d’Albaida}

Per això felicite els diversos portals presents a la xarxa que promouen i defensen la cultura i el patrimoni campaner, com és la colladecampaners.es d’Ontinyent o també, entre d’altres, la Carlet, Bétera, Atzeneta, Albaida, Alberic, Massanassa, Sagra o la de la catedral de València, integrades en la Federació Valenciana de Campaners, per la seua tasca de divulgació i estudi d’aquesta tradició tan nostra com són les campanes.

Quan la Generalitat del País Valencià va declarar el toc manual de les campanes, Bé d’Interès Cultural Immaterial, seria absurd ara, prohibir aquesta tradició tan nostra, com ben encertadament deia el bon amic Alfons Llorenç en el seu article al Levante de l’1 de febrer.