Encara que semble mentida hi ha un dia internacional contra la corrupció. Potser el teníem un punt descontrolat –precisament ací-, perquè no posen taules al carrer, ni passen la guardiola, ni et col·loquen adhesius ni llaçets a la solapa. A més a més, qui hauria de presidir aquesta mena de taules petitòries, Paco Camps? Va ser el 9 de desembre. La Fundación por la Justicia va organitzar un acte de campanetes en què van presentar un “Pacto estatal contra la corrupción y por la regeneración cívica”, que juntament amb els notables patrocinis formulava 150 propostes, fruit d’aportacions personals i col·lectives, per a mitigar la plaga. El document il·lustra el paquet de mesures què, en forma de qüestionari, va ser traslladat a set partits i coalicions perquè s’hi pronunciaren –a favor o en contra- sobre cadascuna de les propostes. Van respondre Compromís, Podemos (per separat), UPyD, Esquerra Unida, PSPV-PSOE, PP i Ciudadanos.

Si prescindim en la justa mesura d’una introducció sobrecarregada de pompa i circumstància, amb la inevitable referència a la “societat civil”, un concepte empalagós que sovint amaga intencions (i ambicions) bastant mundanes, paga la pena llegir amb detall les qüestions que es plantegen, així com les caselles on els partits hi posen la creu de conformitat. Quasi tan interessant com les que han deixat en blanc, perquè naturalment no comparteixen la proposta.

Per exemple, sorprèn que a aquestes alçades del desgavell PP i PSOE exhibeixin tantes coincidències, com ara la resistència a la incompatibilitat de càrrecs públics: alcalde o regidor acumulant funcions de diputat, senador o parlamentari, incloent la posterior –i acostumada- porta giratòria cap als consells d’administració de les corporacions privades. O la voluntat de mantenir les diputacions provincials, tot i la possibilitat que el poder autonòmic n’assumisca les competències. N’hi ha més. Això no significa que els partits i coalicions que discrepen s’hi vagen a arromangar en sentit contrari. Això està per veure. Al llarg de la legislatura tindrem oportunitat de comprovar, sense anar més lluny, com les diputacions continuen sent les de tota la vida, més enllà dels canvis que puguen haver en la distribució del pressupost.

Hi ha altres caselles en què els partits i coalicions de la nova política, per emprar un terme molt equívoc, coincideixen plenament amb els partits dinàstics, és a dir, els del 1978 i successius. A més del PP i del PSOE, resulta que Podemos i Compromís –per separat- estan d’acord a mantenir el Senat. Qui ho anava a dir? O que Podemos (sense Compromís) i UPyD estan a favor de retirar les competències urbanístiques als ajuntaments, “com a principal focus de corrupció política”.

Posar negre sobre blanc la posició de cadascú davant una determinada proposta perquè remeta la corrupció, té la virtut de retratar intencions, però és insuficient i deixa molta feina per a anar fent. Com ara, que els partits i coalicions, junts o per separat, vagen explicant per què han posat la creu a tal o qual casella. Tant si estan d’acord, com si discrepen. Per què volen mantenir els sanguangos del Senat? O al contrari, què pensen fer per esborrar les diputacions del mapa polític? Quan ho faran? Etcètera. Els acords i els desacords sobre les 150 qüestions. En cap cas s’hauria de donar marge perquè s’escapoliren els actors polítics sobre el que s’han pronunciat.

L’any que ve, el dia de la bandereta, perdó, el dia internacional contra la corrupció, seria una bona ocasió per a fer balanç entre els partits i coalicions que s’hi mantinguen. Junts o per separat. Què s’ha fet i què no. Ah, i també aquelles mesures que ara proclamen i després, una vegada instal·lats, consideren que és millor deixar córrer.

Comparteix

Icona de pantalla completa