Catorze quilos a l’any de deixalles del sector tecnològic. Aquesta és la xifra mitjana que produeix cada any una persona del continent europeu, segons Recyclia. L’avanç cap a una societat cada vegada més dependent de la tecnologia, juntament amb tendències consumistes com ara la de fer servir i llançar, en detriment de la reparació o la reutilització, està generant nous reptes en la gestió de residus generats pels aparells elèctrics i electrònics, alhora estretament vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la justícia social.
València ha acollit recentment, sota l’organització de la Generalitat Valenciana, la primera jornada celebrada en l’àmbit estatal sobre prevenció i preparació per a la reutilització dels residus d’aparells elèctrics i electrònics, coneguts al sector com RAEE. L’economia circular o l’ecodisseny es va apuntar com una via fonamental per reduir l’impacte ambiental d’aquests productes que, actualment i a causa dels dictats del mercat han esdevingut d’envelliment ràpid. En primer lloc, perquè l’actual model econòmic ha acabat amb el sector de la reparació –sovint és més barat per als usuaris comprar un electrodomèstic nou que demanar un canvi de peça–. I, en segon, pels valors de prestigi social encara imperants, malgrat el progrés en consciència ambiental.
L’obsolescència és la tercera causa. L’obsolescència programada pels mateixos productors dels aparells electrònics i elèctrics, aquella que limita la durabilitat de forma deliberada amb dispositius específics o també a causa d’una producció de menys qualitat. Si el model de negoci és fabricar i vendre, s’ha de reduir els temps de vida dels béns. Però en aquest àmbit també trobem l’obsolescència percebuda, generada per la dissonància cognitiva. És a dir, quan el nostre mòbil funciona perfectament, tanmateix, preferim comprar-nos un model més modern i nou. De fet, com s’apuntava des d’IHOBE, el 80% de les llavadores que es canvien a Europa funcionaven o podrien ser reparades. I, en aquest àmbit, a més a més, s’obre una dimensió social important vinculada a la segona mà de productes dirigida a persones amb pocs recursos. Una línia de treball molt interessant promoguda per la Fundació Tots Units des de Vila-Real.
Les deixalles vinculades a la telefonia –mòbils, carregadors, accessoris– o als electrodomèstics –també amb una destacada càrrega de substàncies perilloses i de matèries primeres reutilitzables– constitueixen una bona mostra, i molt pròxima a la quotidianitat de la ciutadania, de la necessitat de promoure els criteris d’ecodisseny, atenent també les exigències de la normativa comunitària per reduir aquest fracció de residus als abocadors. Es considera que el 80% de l’impacte es genera en l’etapa del disseny perquè, entre altres motius, és molt més senzill reciclar un producte quan ha estat pensat per a tancar el cercle de la seua vida útil. A hores d’ara, els consellers d’Economia Sostenible i Medi Ambient, Rafael Climent i Elena Cebrián, tenen pendent abordar seriosament la construcció de les bases de l’economia circular valenciana. Perquè no solament parlem de fem tecnològic, sinó d’innovació, de competitivitat econòmica –actual i futura– i de desenvolupament sostenible.
