En aquesta qüestió, els que s’han erigit en còmplices d’aquesta arbitrarietat no han volgut considerar l’absència d’informes definitius a propòsit de la manca de risc sobre les persones, tot i que no s’hagi demostrat la relació directa entre casos de càncer i radiacions electromagnètiques de les antenes de telefonia. També s’han passat per baix cama les competències municipals, les normatives sobre propietat horitzontal, les qüestions estètiques i, sobretot, allò més important: la llibertat dels veïns per a decidir si volen o no una antena de telefonia al terrat de sa casa. La ciutadania torna a quedar indefensa davant els interessos de les grans corporacions empresarials. Els presumptes representants claudiquen, deixant el poble indefens i als peus dels cavalls. Quan l’empresa de telecomunicacions, la que siga, determine que vol instal·lar una antena a tal o qual edifici, justificarà que el terrat és d’interès general. I l’expropiarà sense més. En teoria, els promotors d’aquest despropòsit el justifiquen amb la necessitat que tots els europeus puguen accedir a velocitats de fins a 30 megabits en 2020, previ pagament, és clar. A canvi, passen per damunt de qui calga, sense mirar pèl.
Aquesta nova envestida contra els drets, la propietat i la privacitat de la ciutadania és idèntica a la resta d’una llarga col·lecció, entre les quals podem destacar la plataforma Castor; les centrals nuclears caducades que el Govern es resisteix a tancar als oligopolis elèctrics; les torres d’alta tensió que destrossen el paisatge dels Pirineus i tota classe d’indrets sacrificats perquè les multinacionals amplien el negoci arreu dels estats i els continents com si fóra la marabunta, etc.
L’abús és de la mateixa categoria d’aquell invent aparellat a la Llei urbanística que va afavorir la bombolla immobiliària i la consegüent destrossa econòmica i paisatgística del País Valencià. Aleshores van inventar-se l’agent urbanitzador, amb llicència per a matar tota classe de resistències a la requalificació i posterior edificació de tot el que els vinguera del gust als promotors. La nova Llei de Telecomunicacions és una repetició d’aquella jugada, en aquesta ocasió a favor de les operadores de telefonia. Convé no oblidar quins han estat els responsables polítics de la barbaritat. I tan aviat com caiga el règim, serà un altre bunyol legislatiu a derogar.
