Després d’unes paraules de benvinguda del P. Màxim Muñoz, l’acte començà amb una ponència d’Eduard Ibàñez, doctor en Dret Penal i director de Justícia i Pau, sobre la llibertat religiosa com a dret humà universal. La segona de les ponències va anar a càrrec de mossèn Antoni Matabosch, de la Fundació Joan Maragall, que explicà els models d’Estats en relació al fet religiós. Però la part més interessant de la Jornada va consistir en una taula rodona sobre la llibertat religiosa, amb la participació de Fernando Sánchez del PP, Ferran Pedret, del PSC, Marta Rovira, d’ERC, Jordi Cuminal, de CDC i Lluís Rabell de CSQP. Cal dir que Ciudadanos va declinar la invitació que se li va fer i la CUP no hi va respondre.
Tots els participants en el debat o taula rodona van coincidir, amb matisos, en el respecte a la llibertat religiosa i de consciència. Així Fernando Sánchez, del PP, va defendre una “neutralitat cooperativa” en “l’aconfessionalitat de l’Estat”. Ferran Pedret, del PSC, defensà que el fet religiós “es puga viure plenament, sense circumscriure’l a l’àmbit privat”. Lluís Rabel, de CSQP, va optar per la “laïcitat”. Jordi Cuminal, de CDC, demanà per a la futura República Catalana no caure “ni en el nacionalcatolicisme ni en l’anticlericalisme”. Finalment, Marta Rovira, d’ERC, defensà “una laïcitat oberta”, que “en cap cas s’ha d’entendre com a laïcisme”.
Però el qui va sorprendre més l’auditori va ser el diputat i president del grup parlamentari Catalunya sí que es pot, Lluís Rabell. El Sr. Rabell va al·ludir el cas de França, on en determinades circumstàncies, i per això ho va criticar, la laïcitat s’ha convertit en una religió d’Estat, “la qual cosa en perverteix profundament el sentit”, com va dir aquest diputat. Per al Sr. Lluís Rabell, la laïcitat, que “és l’afirmació original de la necessitat de separar l’esfera religiosa de l’esfera pública”, s’ha vist pervertida per “determinades disposicions que han impedit l’expressió de la fe religiosa i les conviccions personals en determinats àmbits”. D’ací que el diputat Rabell posara com a exemple d’aquesta perversió, la prohibició a les xiquetes musulmanes de portar vel a l’escola. Això és una contradicció, com digué el diputat Rabell, perquè “és l’escola que ha de ser laica, no els alumnes”. El diputat Rabell afegí també que “la laïcitat ha estat l’afirmació de superioritat moral de determinats sectors de la societat”. I això ho qualificà com una manifestació “de racisme”.
El diputat Rabell manifestà que a part de les arrels cristianes, Catalunya també tenia altres arrels, “ho dic en condició de descendent de jueus conversos”. Rabell explicà que “la meua dona és una jueva que ha viscut en un entorn àrab” i que “la seua llengua materna és el judeoàrab”. Ens explicà també que els seus fills “són ateus i coneixen perfectament què és la religió cristiana, la tradició jueva i saben què és festejar el Ramadà”. Per això demanà que no confonguem “l’analfabetisme religiós, és a dir, el desconeixement de la seua història, dels seus valors, de les conviccions que transmet la religió, amb el fet d’adherir-s’hi”, ja que “són dues coses diferents”. Una bona reflexió la del Sr. Rabell en aquest debat sobre l’Estat aconfessional o laic.
Els participants en aquesta taula rodona es van anticipar uns dies al que va dir el papa Francesc en una entrevista al diari francès La Croix, aquesta setmana passada, quan declarà que “un Estat ha de ser laic”. D’aquesta manera el papa apostava per “una sana laïcitat”, que acompanyada d’una sòlida llei, “puga garantir la llibertat religiosa”, ja que, com reconegué el papa Francesc, “els Estats confessionals acaben malament”.
Un cas que ha alçat polseguera a Catalunya ha estat el de la ciutat de Berga en la festa del Corpus i la Patum, quan l’equip de govern de l’Ajuntament, integrat per la Cup, ha decidit no participar als actes religiosos. L’oposició, des de CDC i ERC, passant pel PSC i IC, no ha aprovat aquesta mesura de la Cup. Així CDC ha dit que l’alcaldessa hauria d’anar als actes religiosos per fer costat a la ciutadania. La mateixa opinió ha expressat ERC, que ha dit que “s’hi va als actes religiosos en representació de la ciutat, i nosaltres mirarem d’anar als lloc on ens conviden”. La representant d’ERC ha dit que “personalment no hi aniria, però com a regidora hi vaig”. També el PSC ha manifestat el mateix. I finalment, el regidor d’Iniciativa per Catalunya, Joan Torres, ha dit: “Aniré a missa perquè estic representant la ciutadania”. Tot un debat obert de cara a la participació o no de les autoritats als actes religiosos.
Pel que fa a les ponències i a la taula rodona sobre Estat confessional o laic, es pot trobar a l’enllaç: “Simposi de la Fundació Claret “Catalunya, aconfessional o laica?.
Debat Rovira, Rabell, Cuminal, Pedret i Sánchez Costa sobre el marc jurídic del fet religiós
Eduard Ibáñez. La llibertat religiosa com a dret humà fonamental. Simposi Claret
>
Antoni Matabosch. Models de relació dels estats amb el fet religiós. Simposi Claret
