Els ‘mosis’

Enguany, el cartell electoral de Compromís va dedicat a tots ells. “La teua presidenta”, hi posa, destacant el llaç entre Oltra i la ciutadania. Dedicat als milers de mosis que hi ha al País Valencià, en especial, potser, als de les comarques d’Alacant. Uns mosis que l’han situada com la candidata més valorada i la persona preferida per tal d’ocupar la presidència de la Generalitat, però que no han evitat que la coalició que ella lidera ocupe la cinquena posició a la pràctica totalitat de les enquestes publicades.

Als mosis els té igual que Mónica Oltra parle en castellà cada vegada que visita el sud del país. Estan farts de sentir-la parlar en valencià i l’entenen perfectament. Aquest no és el problema, per molt que Compromís s’enteste a fer cartells i actes bilingües. El problema és una mica més profund, té a veure amb l’opció electoral que ella representa, percebuda com a renovadora, com a “nova política”, però, alhora, com a “massa nacionalista”. Potser també guarda relació amb el perfil que Oltra va cultivar tant de temps, extremadament crític amb els governs del PPCV, fonamentat en la denúncia, més que no en l’actitud propositiva. Allò forma part del bagul de la història, però la fama trenca les fronteres temporals i es projecta sobre el present, on es manté ben viva.

Certament, l’Oltra més recent transmet un altre to. Un posat més presidencialista, com el del cartell que protagonitza, amb un sac carregat d’idees per al futur. El debat que divendres de la setmana passada va organitzar la cadena SER en va ser la millor demostració: enmig de les intervencions d’Ignacio Blanco, d’Esquerra Unida, i d’Antonio Montiel, de Podem, el seu caràcter més moderat –als antípodes de la síndica de l’oposició d’ara fa cinc anys– li atorgava una pàtina més madura i constructiva. Va ser ella, qui va plantejar a la resta de fomacions de comprometre’s a obrir els menjadors escolars aquest estiu, quan el nou Consell ja haurà començat a rodar. Una mesura de govern d’impacte, més enllà dels focs d’encenalls.

Si durant la campanya electoral el missatge d’Oltra penetra amb força entre els mosis, el resultat de Compromís del pròxim 24 de maig serà molt més positiu que no anuncien els estudis demoscòpics, sobretot tenint en compte que la coalició ja li estaria disputant als socialistes la preeminència per l’esquerra a la ciutat de València. Així com Joan Ribó ha trencat motlles i ha seduït àmplies capes urbanes –en bona mesura castellanoparlants– que no fa gaire semblava impensable que es decantaren per la papereta de Compromís, Mónica Oltra té la missió d’escampar aquest efecte de cap a cap del país. Compta una legió de militants i simpatitzants, la majoria dels quals molt joves, enormement actius, i una imatge més arrelada al territori que no la de Podem, la formació que fa uns mesos va tallar les ales de la coalició taronja.

Aquests dies, mentre els mosis decideixen el sentit final del seu vot, Oltra s’ha posat la samarreta de Messi i es prepara per driblar totes les enquestes que apareguen pel camí. Si algú està en condicions de ridiculitzar-les, és ella. I alerta, que està motivada com mai: aquest partit, el juga com a titular.