Tres seguicis sumptuosos, formats per carruatges plens de mercaderies valuoses, animals exòtics i joves amb lliurea, que precedeixen unes nombroses corts, es dirigeixen a la ciutat des dels seus respectius campaments, situats als afores, per confluir al luxós palau d’Herodes, decorat amb tapissos i ornaments vegetals i florals i atès per una gran quantitat de servents vestits a la manera oriental; res no s’ha deixat a l’atzar en una avinentesa de tal magnitud. Al llarg del camí, les comitives de cada ambaixada, encapçalades pels monarques i membres de l’oligarquia, travessaran els principals carrers farcits d’un públic expectant.
Benozzo Gozzoli, “Viatge dels Mags” (mur est), 1459-1461, fresc, Palau Mèdici Riccardi
Així que arriben a la residència reial, als jardins adjacents al convent de San Marco, convertit des de fa anys en un símbol del mecenatge dels Mèdici, es desplega tota la pompa i magnificència pròpies d’un esdeveniment diplomàtic en què participen les famílies més riques de la classe mercantil, que, a més, exhibeixen per a l’ocasió els béns més cars i preuats de les seues cases comercials. Acabat aquest ritual fonamental, aniran al pessebre, a una altra plaça, a oferir presents a Jesús, i retornaran al punt de partida. Tanmateix, l’episodi clau amb el qual s’identifica la totalitat de la commemoració serà progressivament el que es duu a terme davant d’Herodes, doncs constitueix un cerimonial d’afirmació política dels promotors. Malgrat el contingut religiós de l’acte, durant el temps en què va existir, la Festa de’ Magi (la Festa dels Mags) de Florència va posar l’accent en l’ostentació, per damunt dels aspectes pietosos i de l’acció dramàtica corresponent.
Benozzo Gozzoli, “Viatge dels Mags” (mur sud), 1459-1461, fresc, Palau Mèdici Ricardi
Aquesta celebració, una de les més antigues de la ciutat (la primera notícia coneguda data de 1390), fou responsabilitat, a partir dels inicis del segle XV, d’una confraria, la Compagnia dei Magi o Compagnia della Stella, composta per florentins honrats i acabalats, però prompte, al voltant de 1434, amb el retorn de Cosimo el Vell de l’exili venecià, va quedar dins de l’àrea d’influència dels Mèdici, convertint-se en una manifestació del seu poder, que es va mostrar amb tota la seua puixança, després d’un període de greus turbulències polítiques, a finals de la dècada de 1460, en la darrera edició coneguda -el dominic Giovanni di Carlo en va donar compte en una descripció a la qual pertanyen els detalls de l’espectacle referits adés-. En aquesta crònica, el frare incideix en l’efecte especular, d’emmirallament, que al seu parer existia entre els actors i el públic: “Era bell que els veritables ciutadans que hi acudien es veiessen representats en aquells que avançaven amb tanta solemnitat i esplendor a fi de mostrar de manera egrègia la grandiositat i l’excel·lència del govern de la ciutat”.
Benozzo Gozzoli, “Viatge dels Mags” (mur oest), 1459-1461, fresc, Palau Mèdici Riccardi
Com indica Paola Ventrone, encara van anar més enllà a fi de consolidar la seua imatge, doncs “a aquest imaginari principesc i cortès, alimentat en una mesura considerable per la Festa dels Mags, els Mèdici van afegir la pròpia transfiguració vestint robes règies en nombroses obres figuratives encarregades als artistes més famosos del Quattrocento: els frescos de Benozzo Gozzoli de la capella del palau –destinats a la visió reservada dels familiars i hostes distingits-, i les pintures de Botticelli, de Lippi, de Ghirlandaio i de Rosselli conserven una mena de galeria de retrats dels Mèdici i dels seus familiars” (Feste e spettacoli nella Firenze di Lorenzo il Magnifico, 1992). I, en efecte, en una de les esmentades, Viatge dels Mags, de Gozzoli, un fresc que ocupa bona part d’aquesta estança, realitzat entre 1459 i 1461, els especialistes han reconegut algunes de les principals personalitats del poderós clan i també dels assistents vint anys abans al Concili de Florència, en què es va dur a terme la reconciliació entre el cristianisme oriental i l’occidental.
Benozzo Gozzoli, Viatge dels Mags (detalls), 1459-1461, fresc, Palau Mèdici Ricardi
Així, a la paret est, apareix Gaspar, el més jove dels Mags, procedent d’Àsia, portador de l’encens (la fe), a qui s’ha assenyalat sovint com a Lorenzo el Magnífic (tot i que es qüestiona per l’edat), i darrere, la resta de caps visibles de la dinastia medicea: Piero, muntant un cavall blanc i Cosimo, un ase. Els segueixen Sigismondo Pandolfo Malatesta, senyor de Rimini, Galeazzo Maria Sforza, duc de Milà, i il·lustres florentins que estaven sota la seua protecció, des de l’humanista Marsilio Ficino al propi pintor –que mira directament l’espectador i que n’indica l’autoria sobre el barret roig: Opus Benotii-. A la paret sud, trobem Baltasar, de rostre més bru, provinent d’Àfrica, amb la mirra (l’esperança), encarnat per l’emperador bizantí Joan VIII Paleòleg; i a l’oest, Melcior, el més vell, l’europeu que lliurarà l’or (la caritat), amb el rostre de Josep II de Constantinoble, el patriarca que va morir a la capital de l’Arno durant el Concili, sobre un ase, igual que Cosme, senyal de la seua voluntat de concòrdia. Un impressionant conjunt que, tot i que no reprodueix l’espectacle desenvolupat en la Festa de’ Magi , evoca la riquesa i l’opulència d’un esdeveniment que pretenia erigir-se en el reflex del poder de la ciutat i, sobretot, de l’hegemonia dels Mèdici.
