El retorn de Romanones

A don Álvaro de Figueroa Torres, més conegut com el conde de Romanones, que fou president del Congrés i del Senat, a més d’ostentar una vintena de càrrecs ministerials durant el primer terç caciquil del segle XX, se li atribueixen algunes sentències cèlebres. Com ara, “Ustedes hagan la ley, que yo haré el reglamento”. Als abanderats d’això que diuen la nova política els aniria bé conèixer algunes biografies abans d’estavellar-se contra la realitat i caure a terra en posicions diguem-ne incòmodes. Tal com es presenta la legislatura a l’Espanya inviable es fa difícil de preveure si els congressistes –no destorben el ritme frenètic dels senadors i de les senadores- milloraran la qualitat de vida de la major part de la ciutadania o les millores quedaran circumscrites als respectius àmbits domèstics. Però que mentre s’allargue el tràmit s’hi garantirà l’espectacle, d’això no hi ha dubtes. Els diputats de Compromís, ara com ara, s’han quedat sense grup parlamentari. És evident que el planeta continuaria orbitant en un cas o en altre, però s’havia propagat la impressió que conformar una esquadra amb pavelló exclusiu era poc menys que l’inici de les trifulques dels Estats Generals francesos el 1789. I de sobte –bé, de sobte tampoc, perquè feia temps que estava comptat i debatut- la revolució s’estavella contra el reglament. Romanones, the return!

No cal dir que les xarxes virtuals en van plenes. Sobretot de conyes, ironies i sarcasmes a propòsit de l’arrancada de cavall i parada de burro del grup emergent de la (presumpta) nova esquerra espanyola 2.0. A Catalunya, vostès perdonen, no han faltat les destrosses a propòsit de la solsida del discurs d’En Comú Podem, que ni tan sols s’ha plantejat posar les insígnies en el refugi del grup mixt. El problema no és acomodar-se a Podemos, sinó com faran per a pactar un referèndum amb l’estat, si la correlació de forces actuals i -si fa no fa- la previsible en unes eleccions avançades ensopega… amb el Reglament! El reglament, ai, és l’escaló inferior que té per damunt el decret-llei, la llei ordinària, la llei orgànica i la Constitució vigent. Si ja entropessem amb el primer escaló, quants segles caldran per a canviar la correlació de forces i superar el segon i el tercer?

A la banda de dalt del Sènia els veïns no paren de fer festa i llançar-se invectives a compte dels plats trencats en la família podemita. Voler i no poder! A la banda de baix, just a l’alçada del cordó sanitari que el govern de la Generalitat –i els partits que li donen suport- ha construït per a impedir que arriben els senyals (en plural) de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb tot un argumentari d’excuses matusseres (vàlid també per als que compensen amb subvencions tota classe de pretextos, silencis i desmobilitzacions), a aquesta banda no s’ha fet tanta conya marinera, perquè el sentit de l’humor es cotitza a l’interès oficial del BCE. Ni tan sols al de l’interbancari. Tornarà la banda de música al Congrés dels Diputats per a acompanyar el quartet de Compromís a la bancada del grup mixt? Tocaran el mateix repertori? I la factura anirà conjunta o cadascú paga segons quin instrument?

Canviar el reglament de les Corts Generals, o la mateixa Constitució espanyola esdevé un enigma comparable als que mantenen entretinguts els matemàtics des de fa anys. I com no valen els canvis diguem-ne lampedusencs, perquè quede tot aproximadament igual, no queda més solució que acceptar la hipòtesi de la inviabilitat i, conseqüentment, la submissió. O la porta d’eixida, que és la mateixa que la que cal emprar en casos d’emergència. L’hòstia amb el reglament fa pensar en futures ensopegades, com ara la del finançament autonòmic, una denominació ja superada per la insolvència del sistema. Deixaré les qüestions metafísiques per a una pròxima ocasió, però amb l’actual calendari de festes parlamentàries -i el que està per venir-, qui donarà el primer pas per a posar fi al greuge financer del País Valencià i les penúries derivades? Perquè els reglaments de l’Espanya de l’espoli, ara mateix, estan insuportables tot i no estar al càrrec del conde de Romanones.