El papa Francesc a Llatinoamèrica

El recent viatge del papa Francesc a Llatinoamèrica ha estat el pas d’un profeta de l’esperança, enmig dels pobres i dels desesperançats. El papa, a l’Equador, Bolívia i Paraguai, s’ha trobat amb el cor de l’Església Llatinoamericana, passant (com ho feia Jesús) pels carrers i per les places d’aquests tres països, on ha desvetlat el seu programa social.

El papa, una vegada més, ha fet una crida al diàleg, a la unitat en la diversitat, a superar conflictes, a consolidar la democràcia i a construir una societat més justa.

Amb valentia, el papa Francesc ha denunciat la corrupció, que ha definit com “el càncer dels pobles”, així com el sistema econòmic actual, “que mata”. Per això, el papa ha demanat un canvi d’estructures en una societat insensible, on hi ha una globalització de la indiferència, que fa que la nostra societat no s’immute quan un home mor de fam o de fred, però que s’alarma si les borses baixen dos o tres punts. El papa ha insistit en la necessitat d’un canvi real i en una economia “al servei dels pobles”, ja que el sistema actual “ja no l’aguanten els llauradors, els treballadors, les comunitats, els pobles”, xafats pel poder i per l’oligarquia. Francesc ha exigit un desenrotllament econòmic que tinga en compte els més dèbils i els més desvalguts de la nostra societat, ja que quan es governa ignorant aquestes persones, no hi ha un autèntic desenrotllament. I per això ha demanat que la mesura del model econòmic, siga “la dignitat de les persones, especialment de les més vulnerables”.

I que acull tothom

Com els profetes d’Israel, el papa Francesc s’ha dirigit als empresaris, als polítics i als economistes, perquè no es deixen portar per “un model econòmic idòlatra, que necessita sacrificar vides humanes en l’altar del diner i de la rendibilitat”.

En sintonia amb la recent encíclica, “Sigueu lloat”, el papa Francesc ha demanat la protecció de la natura i alhora, ha demanat perdó “no només per les ofenses de l’Església, sinó pels crims contra els pobles durant la conquesta d’Amèrica”. El papa, amb valentia, ha lamentat el paper de bona part de l’Església, perquè “s’han comès molts i greus pecats contra els pobles indígenes d’Amèrica, en nom de Déu”.

A més de reconèixer i valorar el paper de les dones, Francesc ha recolzat el Primer Ministre de Grècia, Alexis Tsipras, “en l’intent d’aconseguir una revisió justa del deute grec”, que no signifique una més gran humiliació i un més gran patiment per als ciutadans d’aquest país.

_{El President Evo Morales i el papa Francesc}

El viatge del papa Francesc a tres dels països més pobres de Llatinoamèrica, ha estat ple de gestos i de denúncies contra les situacions de marginació i d’injustícia social. El papa, una vegada més, ha parlat de pobresa i de misericòrdia, de diàleg i de Drets Humans, de ser sensibles pels qui més pateixen i de servei. Com abans va fer a Lampedusa, i com ha remarcat Leonardo Boff, el papa Francesc “no parla dels pobres, va a vore’ls i els abraça”. Per això els discursos del papa a Llatinoamèrica, com l’exhortació, “El goig de l’Evangeli” o l’encíclica, “Sigueu lloat”, no són paraules buides, sinó el crit del profeta que ens encoratja a estar al costat dels pobres i dels qui sofreixen, per tal d’infondre’ls esperança i joia. Per això les paraules, i sobretot els gestos del papa Francesc, sí que els entenen la gent. No es queden en retòrica, sinó que arriben al cor de les persones, sobretot, a aquelles que tenen els ulls negats de llàgrimes i necessiten ser consolades, i a aquelles que no troben sentit a la pròpia existència i necessiten una paraula d’encoratjament.

El papa ha criticat “la fe no solidària i mentidera” del qui va a missa però després ignora el sofriment del germà: “Una fe que no es fa solidària, és una fe morta, una fe sense Crist”. El papa Francesc, en el seu discurs més dur, ha denunciat una fe de paraules però sense obres: “Pots anar a la missa del diumenge però si no tens el cor solidari, la fe, ho està malalta o és morta”

Amb aquest viatge a Llatinoamèrica, el papa Francesc, al mateix temps que ha demanat una globalització de l’esperança, ha desafiat els mercats, els poders econòmics i les finances mundials, amos d’un món injust. Per això els sectors més conservadors ja han qualificat el papa Francesc de “perillós”. Benvingut siga el seu perill!